Manuel Moix va renunciar ahir al seu càrrec al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció després de la polèmica sobre la seva participació en una societat familiar establerta a Panamà, una decisió que han aplaudit les associacions de fiscals i que per a la majoria de l'oposició arriba tard i és insuficient.

Amb un breu mandat de tres mesos, Moix s'ha vist obligat a presentar la renúncia irrevocable després d'aquesta última polèmica, encara que el seu escàs trimestre a la direcció de la Fiscalia Anticorrupció no ha estat exempt de crítiques a la seva gestió des d'un ampli espectre de la política i la judicatura.

Dimecres ja s'esperava la renúncia, però finalment va fer-ho ahir davant el fiscal general, José Manuel Maza, que va deixar clar que en el comportament de Moix no hi ha hagut «cap classe d'il·legalitat o irregularitat, ni tan sols incompatibilitat». «M'ha presentat fa uns minuts la seva renúncia al lloc per motius personals. I, després de parlar amb ell, i ja que ha insistit que ho fa de manera irrevocable, no he pogut convèncer-lo. Ha exercit el càrrec a plena satisfacció. Però no puc obligar algú que al·lega motius personals a seguir», va tancar Maza.

Les tres associacions de fiscals han celebrat la dimissió per «necessària», atès el «risc» que consideren que suposava la permanència de Moix per a la «imatge» de la institució.

El govern, que va passar del suport públic a Moix al silenci -el president de l'Executiu, Mariano Rajoy, ni es va referir a ell-, ha deixat al ministre de Justícia, Rafael Catalá, la reacció a la dimissió, en unes declaracions en les quals va expressar el seu respecte per aquesta decisió «personal», alhora que va coincidir amb Maza en les seves apreciacions.

I en resposta a les veus que ahir van clamar per la renúncia o destitució també de Maza, el titular de Justícia va ser contundent en afirmar que «no hi ha cap element nou» pel que fa a la gestió del fiscal general que porti a promoure un canvi al capdavant d'aquesta institució. Moix no va tenir gaire suport el dia de la seva renúncia, ni tan sols dins del PP, on hi havia algunes posicions diferents.

Així, mentre que el coordinador general del partit, Fernando Martínez Maíllo, va afirmar que a Espanya «no hi ha impunitat» en les irregularitats fiscals, independentment de qui estigui al càrrec, i que «al final el qui la fa la paga», el portaveu popular al Congrés, Rafael Hernando, va titllar Moix d'«un gran fiscal, un home just i un home de dret».

La dimissió «arriba tard i arriba malament», va dir el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, mentre que el líder de Podem, Pablo Iglesias, considera insuficient «el cap de Moix», que és, segons ell, un «peça en l'engranatge de la trama». «Cal fer-los fora», va remarcar amb referència a «ministres i fiscals offshore que degraden la democràcia i parasiten les institucions», va dir. També el secretari general de Ciutadans, José Miguel Villegas, va opinar que la renúncia arribava «malament i tard» i considera «preocupant» que Maza no apreciés motius per destituir-lo.

Maza i Catalá haurien de dimitir també, segons el parer del parlamentari del PDeCAT Jordi Xuclà i de la diputada de Bildu Marian Beitialarrangoitia, mentre que el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va demanar una «comissió de la veritat» per destapar casos com el de Moix.

Moix tornarà al Tribunal Suprem, d'on va sortir quan va ser nomenat, i serà la tinent fiscal Anticorrupció, Belén Suárez, qui assumirà les funcions de moment.