La fiscalia empaita els del 9-N ara al Tribunal de Comptes

Segons la Fiscalia General de l'Estat, el Tribunal ha rebut un escrit de diverses entitats que sol·liciten la incoació d'aquesta investigació per l'ús de diners públics en el procés de consulta secessionista del 9 de novembre del 2014, i el fiscal dóna suport a l'obertura d'aquesta investigació per determinar si existeix responsabilitat comptable (independent de la penal) i si és procedent la restitució d'aquests fons públics.

Per la consulta ja van ser condemnats l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (els tres primers) i pel Tribunal Suprem (el segon) per desobeir la suspensió del Constitucional.

Al marge d'aquest procés, Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural i Advocats Catalans per la Constitució van impulsar una acció davant de l'ús de fons públics (5.129.833 euros) per a una consulta ciutadana «que no té qualsevol cobertura constitucional i pressupostària».

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, considera que els fets poden ser constitutius de responsabilitat comptable perquè es tracta de despeses destinades «a un fi radicalment aliè a la funció pública, per tant no tenen justificació». És a dir, «nombrosos pagaments» amb càrrec a l'erari públic la fi dels quals era desenvolupar un acte contrari a l'ordenament jurídic.

D'acord amb les lleis que regeixen el funcionament del Tribunal de Comptes, el fiscal proposa a la Comissió de Govern que designi un instructor que practiqui les diligències oportunes per determinar si hi ha responsabilitat d'aquests exalts càrrecs per dèficit comptable o malversació comptable (un concepte independent de l'encunyat en l'àmbit penal).

La qüestió és que la llei del Tribunal de Comptes determina que qui per acció o omissió contrària a la llei origini «el menyscabament dels cabals o efectes públics quedarà obligat a la indemnització dels danys i perjudicis causats». La llei determina que és dèficit comptable el saldo deutor injustificat d'un compte o l'absència de justificació en els comptes que hagin de retre qui tenen al seu càr-rec cabals o efectes públics.

I que és «malversació» la sostracció d'aquests cabals o efectes públics o el seu consentiment o l'ús d'aquests fons «en usos propis o aliens» per part de qui els tingui al seu càrrec.

D'acord amb l'escrit de les entitats denunciants, els pagaments injustificats haurien estat 14.837,60 euros per la pàgina web, 70.532,08 euros per la fabricació i transport del material usat en la votació i 2.800.735,13 per la compra d'ordinadors. També inclou 828.171,42 euros per la campanya de publicitat institucional, 1.409,26 euros per pòlisses asseguradores per als voluntaris, 1.106.185,88 euros per tasques de suport informàtic a la consulta i 307.962,71 euros per l'enviament d'informació.

El conseller Josep Rull ha acusat la Fiscalia de voler «destrossar la gent per posar les urnes» amb aquesta acció, que buscaria «perseguir amb totes les conseqüències la democràcia i atemorir la gent i tots els qui han estat condemnats», cosa que ha qualificat de «vergonyós».

Davant d'aquest nou moviment per part de la fiscalia, el titular de Territori i Sostenibilitat ha reclamat una «gran mobilització de la gent», que haurà d'«expressar una victòria rotunda en el referèndum que es farà després de l'estiu». Per a Josep Rull, aquesta és l'única opció per «posar fi a aquest reguitzell de despropòsits» i ha afegit que no desitgen «continuar formant part d'un Estat que abati persones simplement per defensar la democràcia».

«La determinació del Govern de Catalunya és que posarem les urnes, que la gent farà seves les urnes», ha anunciat Rull, que ha assegurat que no es tracta de gua-nyar «la llibertat», sinó de «gua-nyar la democràcia, que és molt més important».