La decisió de Donald Trump de retirar els EUA de l'Acord de París contra l'escalfament global ha desencadenat una reacció unànime des de la Unió Europea (UE), on institucions, empreses i associacions han coincidit a denunciar-la com un error històric mentre busquen alternatives de futur. Des de la victòria electoral de Trump el novembre passat, i més des que va assumir el càrrec de president el gener, els nervis han aflorat als passadissos de la Comissió Europea i al Consell, on s'han anat preparant alternatives davant de la creixent incertesa sobre l'Acord de París que fomentava el president dels Estats Units.

La maniobra estratègica convidava a mirar cap a la Xina, el segon país més contaminant del món -darrere dels Estats Units- i el més poblat. I Pequín va recollir el guant que li va llançar Brussel·les, com han fet els dos centres de poder amb anuncis i visites mútues en els últims mesos. Aquesta sintonia va quedar plasmada en una declaració conjunta que pretén impulsar significativament les relacions entre les dues potències, obligades a convertir-se en aliades estratègiques en la transició a una economia baixa en carboni que tots dos defensen.

El comissari europeu d'Energia i Acció Climàtica, l'espanyol Miguel Arias Cañete, va ser el primer de reaccionar a l'anunci de Trump de dijous, en el que va definir com «un dia trist per a la comunitat global», encara que va assegurar que l'Acord de París «perdurarà». El comissari va defensar a més l'acord nuclear concretat amb Teheran el juliol del 2015, sobre el qual també dubta Trump. Es va signar sis mesos abans del pacte de París i va suposar l'inici del desglaç de les relacions entre Occident i l'Iran.

Trump empeny la UE a moure fitxa al tauler diplomàtic, però també a fer grup de portes endins: sense fissures de moment, Europa es basa en la unitat davant els reptes que planteja Washington i als que suposa la sortida del Regne Unit del projecte comunitari.

Sense possibilitat de renegociar

Els líders de les tres grans potències que quedaran a la UE quan el Brexit desconnecti Londres de Brussel·les no renegociaran l'Acord de París, segons van assegurar en un comunicat conjunt difós immediatament després de l'anunci de Trump a la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel; el president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre italià, Paolo Gentiloni.

La relació entre Brussel·les i Washington s'ha tensat tant que els líders europeus fins i tot han deixat de mantenir les bones formes davant de l'actitud de Trump, que fa només una setmana es va reunir amb ells a Brussel·les i a la cimera del Grup dels Set països més desenvolupats (G-7) a Itàlia.

A la seu de Brussel·les de l'OTAN, Macron, amb teatralitat i davant de les càmeres, va sorprendre Trump, que va veure que el president francès saludava Merkel i els seus col·legues abans que a ell. Cinc dies després, la cancellera alemanya va dir, en al·lusió a Londres i Washington, que «els temps en què es podia confiar en d'altres han quedat enrere».

«No tot el que és llei, no tot el que són acords internacionals, són notícies falses», va assegurar dimecres durant una xerrada a Berlín el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El seu disgust, un cop confirmada la retirada dels EUA de l'Acord de París, el comparteixen el Parlament Europeu, el Consell (que representa els països de la UE), la patronal Business Europe i organitzacions ecologistes com la Xarxa d'Acció Climàtica i WWF.

I després de la ruptura nord-americana del pacte mediambiental signat per gairebé 200 països, Macron ha reciclat una de les frases més famoses de Trump: «Fer el planeta gran de nou». Queda per veure si «la decisió de Trump estimularà la competitivitat europea en sectors clau», com va comentar el president de la patronal energètica Eurelecric, Kristian Ruby, o si la maror de canvis a la primera potència del món arribarà a la UE convertida en un tsunami. «Som com les granotes en una galleda d'aigua en què va augmentant la temperatura, i que gaudeixen de la calor fins que és massa tard, l'aigua comença a bullir i moren», resumeix una font diplomàtica familiaritzada amb la realitat de Brussel·les.