Les eleccions generals britàniques d'avui s'interpreten a Escòcia com un pols entre un nou intent d'independència de la regió i el vot pels conservadors i els laboristes disposats a negociar el Brexit. En el referèndum europeu del dia 23 de juny passat, els britànics van votar a favor d'abandonar la Unió Europea (UE), amb el 52% de les paperetes davant del 48%, en contrast amb els resultats registrats a l'autonomia escocesa, on el 62% va votar a favor de la permanència, davant del 38% que es va inclinar per abandonar el bloc.

És per això que la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, va anunciar en la presentació del programa electoral del Partit Nacionalista Escocès (SNP) que plantejarà un segon referèndum d'independència «al final del procés del Brexit», el 2019.

Enquestes recents revelen que més de la meitat dels escocesos creuen que aquest partit «tindria dret» a convocar un segon plebiscit independentista del Regne Unit si obté un bon resultat a les eleccions britàniques. Escòcia ja va celebrar un referèndum d'independència el 18 de setembre del 2014, en què el 55,3% de l'electorat va votar per continuar al Regne Unit, mentre que el 44,7% va avalar la separació.

L'opció nacionalista té, en principi, un lleuger avantatge respecte de la contrària dels partits majoritaris, amb el 42% dels primers pel 29% dels segons. No obstant això, a les recents eleccions locals del 4 de maig, la líder conservadora Ruth Davidson va duplicar els seus vots respecte dels comicis anteriors (478.073, pels 206.599 que va obtenir l'any 2012), i va assolir el 25% de les paperetes.

En aquests comicis municipals -SNP (32%), Conservadors (25%) i Laboristes (20%)- han deixat per primera vegada el partit que lidera Jeremy Corbyn com a tercera força política, en perdre gairebé 100.000 vots (380.957, pels 488.703 del 2012) en cinc anys.

Es tracta d'una dada a tenir en compte, segons explica la professora de la Universitat d'Edimburg especialitzada en política escocesa Nicola McEwen: «des de final de la dècada dels cinquanta del segle passat el Partit Laborista ha dominat la política escocesa i, en aquestes municipals, han arribat a perdre el seu bastió, Glasgow».

La professora de Política i Relacions Internacionals de la Universitat d'Edimburg Ailsa Henderson considera que les enquestes «s'han de prendre amb precaució», segons va assenyalar, ja que «les mostres són molt petites, Escòcia no està ponderada de forma independent i, per això, el marge d'error és molt més gran».

L'SNP demana el vot per a una Escòcia forta a Westminster que permeti una negociació «d'igual a igual» sobre el Brexit i una nova proposta independentista.