El cap del govern, Mariano Rajoy, considera que l'actitud del líder de Podem, Pablo Iglesias, l'inhabilita per ser al capdavant de l'executiu, i està convençut que si es donés aquesta hipòtesi, seria un «càstig» per a Espanya i «letal «per al benestar dels ciutadans i per a la convivència».

La seva nul·la fiabilitat, el fet que amagui les seves veritables intencions i l'ús de la política com un «concurs de gestos» són arguments que va donar també Rajoy per asseverar que «mai ha de governar». Aquest va ser el fil conductor de les intervencions del president del govern en el debat al Congrés de la moció de censura presentada per Podem i en què va respondre tant al candidat a rellevar-lo com a la portaveu parlamentària del seu partit, Irene Montero.

Per la seva banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, es va presentar com el candidat alternatiu a la Presidència amb un perfil institucional per desmuntar el govern de Mariano Rajoy i oferir una alternativa, alhora que va aprofitar per allargar la mà al PSOE oferint un pacte que exclogui Ciutadans.

A la primera jornada del debat de la moció de censura contra Rajoy, el candidat a la Presidència per Units Podem va cedir a més un paper principal a la portaveu, Irene Montero, per denunciar la corrupció del PP i les seves conseqüències.

A Rajoy, Iglesias el va advertir que passarà «a la història com el president de la corrupció», igual que Adolfo Suárez va ser el de la Transició, Felipe González el de la modernitat, José María Aznar el de la «guerra» i José Luis Rodríguez Zapatero el de la «crisi». Li va recordar també que «les lleis estan per complir-les» i que Espa-nya no es pot permetre que «les institucions estiguin copades per corruptes», i per això -va emfatitzar- «cal fer fora» el PP del govern. I quan Rajoy li va dir que «no aprova ni de lluny com a candidat» i que «no és de fiar», Iglesias li va etzibar que «va sent hora» que governi algú que no tingui tants «amics a la presó». «No sé si escraches, però delinqüents amics seus en tenen més que ningú», va assenyalar Iglesias amb un to menys aspre que el que utilitza altres vegades amb el govern i fins i tot amb el PSOE. Ahir es va veure un Iglesias més mesurat. Fins i tot els socialistes van agrair aquestes noves formes del líder de Podem, que va reconèixer els «errors» que va cometre després de les eleccions del 20-D i va tornar a allargar la mà al PSOE per buscar un pacte que aconsegueixi fer fora el PP del govern, però que exclogui «la crossa taronja» de Cs.

«Tant de bo ens posem d'acord per treure'ls [el PP] del govern més d'hora que tard», va indicar Iglesias, que va recalcar que està disposat al diàleg amb el PSOE, sobretot després de «la lliçó» que les bases socialistes han donat a l'establishment en triar secretari general a qui va ser «descavalcat», Pedro Sánchez.

Iglesias, en el seu projecte va incloure també 11 mesures anticorrupció, entre les quals destaquen el canvi del sistema d'elecció del fiscal general de l'Estat per reforçar la independència judicial; una nova llei de contractació pública i una altra de finançament de partits que limiti l'endeutament bancari i les donacions.

Derogar la reforma que va escurçar els terminis de les investigacions penals, una llei contra les portes giratòries, posar fi al secret bancari, endurir les penes per delicte fiscal i crear el d'enriquiment il·lícit, són altres de les propostes que, segons Iglesias, el Partit Popular no podria portar a terme.