El Govern de la Generalitat hauria de disposar d'una borsa d'uns 4.500 agents electorals o representants de l'administració per dur a terme el referèndum independentista que s'ha proposat celebrar l'1 d'octubre, que poden ser funcionaris voluntaris o no ser empleats públics.
Així ho van indicar ahir fonts pròximes al Govern, a partir del criteri que la llei electoral (LOREG) no estipula que hagin de ser funcionaris els agents electorals, els quals habitualment realitzen treballs de coordinació entre els col·legis i el centre operatiu i d'escrutini, o treballen en aquest últim, segons les fonts consultades.
«Acostumen a ser funcionaris voluntaris perquè són els que s'assabenten abans de la convocatòria i perceben dietes, però també s'hi poden apuntar ciutadans que no tinguin res a veure amb l'administració», van explicar les mateixes fonts, que també van apuntar que es podrien inscriure a aquesta borsa persones a l'atur.
En conseqüència, «no hi haurà funcionaris que siguin obligats a treballar» en la jornada de referèndum, van assegurar les fonts esmentades per rebutjar que poguessin arribar a haver-hi treballadors públics de la Generalitat o dels ajuntaments obligats a desenvolupar tasques electorals.
La Generalitat treballa així amb la idea de posar-se en contacte amb els ajuntaments perquè designin els col·legis electorals que desitgen habilitar en els seus respectius municipis, així com els denominats com a «coordinadors locals». Seria la Generalitat, en tot cas, la que des del departament de Governació acabaria acreditant els agents electorals i els coordinadors locals, així com també qui tindria l'última paraula pel que fa als col·legis electorals.
Les mateixes fonts van asse-nyalar que els ajuntaments acostumen a designar com a coordinador electoral el secretari municipal, «però no està escrit enlloc que hagin de ser ells», per la qual cosa també pot ser qualsevol altre funcionari del consistori.
En el cas concret dels ajuntaments de Barcelona i Badalona, és sempre la Generalitat la que s'encarrega de designar els coordinadors locals, ja que hi ha un conveni que regula aquesta qüestió amb els consistoris esmentats.
Davant de la possibilitat que, en aquesta ocasió, hi hagi algun ajuntament que no desitgi designar el seu coordinador local ni tampoc facilitar la llista de col·legis electorals, seria la Generalitat la que acabaria decidint les dues qüestions, per exemple habilitant locals alternatius de la mateixa administració catalana o d'entitats cíviques col·laboradores. Les fonts esmentades van destacar que es descarta completament que pugui ocórrer el que va passar amb motiu del procés participatiu del 9-N, en què van ser habilitats com a col·legis electorals instituts de batxillerat que quedaven lluny dels centres urbans.
Pel que fa a la composició de les taules electorals, són els ajuntaments els que habitualment fan el sorteig per elegir aleatòriament els seus membres (3 per a cada taula, a més de 6 suplents), la qual cosa significa que, en el cas que hi hagi 8.000 urnes, s'hauria d'haver elegit en total unes 70.000 persones.
La llei que regularà el referèndum -que també pot ser la llei de transitorietat jurídica- regularà aspectes addicionals com, per exemple, la quantitat de suplents i si no es desitja preveure sancions per als membres de les taules que no es presentin al col·legi per complir el seu comès. Aquesta previsió que l'esmentada llei també prevegi crear la Sindicatura Electoral com a substituta de les Junta Electoral i, tal com ja es preveia a la Llei de Consultes, els esmentats membres no serien jutges sinó juristes i altres professionals de reconegut prestigi. Pel que fa al cens, les mateixes fonts van assegurar sense més detalls que no seria utilitzat el cens electoral habitual sinó que, en el seu lloc, en seria utilitzat un d'equivalent amb dades a les quals pot accedir «legalment» la Generalitat.
