La plurinacionalitat de l'Estat, l'abstenció en la investidura de Rajoy, les primàries a dues voltes i la transició ecològica de l'economia són alguns temes que debatran els socialistes al 39è congrés federal, sobre el qual planejarà la futura relació amb Podem.
La moció de censura del líder de Podem contra el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, ha posat el focus d'atenció del conclave socialista al tipus de relació que pugui teixir-se entre PSOE i la formació domicili, després que tots dos partits tendissin ponts al debat parlamentari.
El vincle que pugui sorgir entre les dues formacions, fins i tot la possibilitat d'arribar a diferents acords a l'oposició, serà un dels assumptes principals que recor-rerà els debats i les converses off the record dels dirigents del PSOE.
El qui serà secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va recollir «el guant» que li va parar Iglesias, però els socialistes tenen clar que la seva política d'aliances serà la de seguir estenent la mà no només a Podem, sinó també a Ciutadans per intentar «revertir» les polítiques del PP. Dins del que serà l'agenda del congrés, els delegats debatran les 6.743 esmenes presentades al document que sortirà del conclave. Aquest document inclourà els elements bàsics del projecte «Per una nova socialdemocràcia» amb el qual Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general en les primàries del dia 21 de maig i que dotaran el partit d'una nova orientació estratègica, ideològica i política. Alguns dels temes destacats del debat que afronten els socialistes són:
La socialdemocràcia
Per primer cop, el PSOE adquirirà un distanciament crític amb la socialdemocràcia i el socialisme espanyol dels últims temps, per haver renunciat a desenvolupar un projecte propi davant del model neoliberal imperant. Tot i que els socialistes es refermen que els principis que els guien segueixen sent els de sempre: igualtat, llibertat i solidaritat, introduiran com a nou principi bàsic del socialisme democràtic la «sostenibilitat ambiental».
Resultats electorals
La interpretació dels resultats electorals ha estat motiu de discrepància entre Sánchez i els seus adversaris, ja que aquests el responsabilitzaven de les derrotes; fins i tot la seva principal rival a les primàries, Susana Díaz, en va fer un dels eixos de la campanya, mentre que el sanchisme posa l'accent en els 4,5 milions de vots perduts per Zapatero.
L'abstenció a Rajoy
Una de les principals incògnites és si el congrés mostrarà inequívocament el seu rebuig a la decisió d'abstenir-se per permetre la investidura de Rajoy. Tot i que s'han presentat esmenes que proposen «demanar perdó» per aquesta decisió, la posició que es perfila majoritària és la de criticar l'abstenció com una posició que «es va limitar a deixar el camí expedit al PP en uns moments en què els espanyols estan especialment sensibilitzats davant de les agressions socials i laborals, i els escàndols de corrupció que afecten el PP, sense oblidar la crisi ter-ritorial que hi ha a Catalunya».
Plurinacionalitat
En relació amb la política territorial, els socialistes es refermaran en la seva aposta pel federalisme i en el consens que van aconseguir en la Declaració de Granada del juliol del 2013 per a la reforma federal de la Constitució. El debat serà al voltant de la proposta de Sánchez de «perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat» en el marc d'aquesta reforma, que implica canviar l'article 2 de la Constitució espanyola.
Bona part del PSOE rebutja el concepte de plurinacionalitat i considera que està fora de la Declaració de Granada, mentre que en sintonia amb aquest plantejament se situen el PSC, els socialistes bascos i la presidenta balear, Francina Armengol.
