La zona de l'incendi de Pedrógão està formada, majoritàriament, per un espès bosc d'eucaliptus, una espècie amb un brancatge que transmet les flames a gran velocitat. La causa inicial del foc podria ser una tempesta seca, i això podria explicar la multiplicitat de focus. La vegetació forestal és molt espessa, la zona, plena de barrancs, i l'accés a determinats punts, impossible. Ha fet molta calor a Portugal aquests darrers dies, i s'havien donat les condicions naturals de sequedat, temperatura, vent i humitat idònies per al desastre. Les cases de les poblacions estan envoltades de bosc.

Qualsevol bomber català coincidiria a dir que amb aquesta descripció es donen totes les circumstàncies per viure un drama. L'expertesa de casa nostra assenyalaria que cal treballar per la substitució de l'eucaliptus, una espècie de creixement ràpid però que no és autòctona i que suposa, com també passa a Galícia, un perill per la gran propagació de flames que propicia. També aconsellaria apartar els boscos de les cases, i garantir camins d'accés al bosc, i trencar la continuïtat de grans masses boscoses i... I tenir un millor sistema de prevenció i un sistema de lluita més ben dotat.

L'any passat, el drama va ser a Madeira. Allà el foc es va ficar a la capital, Funchal, i va semblar que el problema era la llunyania dels reforços. Hi havia pocs bombers i pràcticament cap mitjà aeri el primer dia.

Ara, l'incendi és peninsular. I les forces dels bombers per lluitar contra les flames i els seus mètodes s'han demostrat insuficients. La població, a més a més, no ha pres consciència del risc i viu més en el plor i el lament que en l'exigència de prevenció i equips, com si les flames les portés un Déu endimoniat. Portugal ha d'aprendre, ràpid, a guanyar aquesta guerra.