La Unió Europea (UE) i el Regne Unit van acordar en la seva primera discussió formal del Brexit, que es va allargar vuit hores, les prioritats de la negociació i el calendari per als propers dos anys. Els drets dels ciutadans de la UE i el Regne Unit que viuen en un i altre costat del canal de la Mànega, la frontera d'Irlanda del Nord amb Irlanda i l'acord financer del «divorci» van ser formalitzats com a prioritats de la negociació.

Així ho van explicar en una roda de premsa conjunta el negociador cap de la UE per al Brexit, Michel Barnier, i el secretari d'Estat britànic per a la sortida del Regne Unit de la UE, David Davis, que es reuniran una setmana al mes a partir d'ara i fins al 29 de març del 2019, la data de sortida.

Davis va assenyalar que la major part del temps el va ocupar en aquesta primera jornada la qüestió de la frontera d'Irlanda del Nord, que, va dir, hauria de ser «el més invisible possible» per evitar que es posi en perill la pau i l'estabilitat política a la regió.

Barnier va assenyalar que la voluntat de la UE és també que «es compleixi absolutament l'acord de Divendres Sant», si bé va aclarir que si hi ha d'haver una frontera amb totes les seves conseqüències per als serveis i mercaderies.

Sobre els drets dels ciutadans, el portaveu del costat britànic va assenyalar que la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, presentarà un «escrit de proposta» a la cimera comunitària de caps d'Estat i Govern d'aquest dijous i divendres, un document que també traslladarà al Parlament britànic. Tots dos van insistir en les dues etapes de negociació diferents: primer sobre el «divorci» i després sobre la futura relació entre Brussel·les i Londres.