El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat investigar la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per licitar les urnes per al referèndum, mentre que el Govern no veu «base jurídica» que sustenti aquesta actuació judicial «preventiva».

En una resolució, la sala civil i penal de l'alt tribunal català ha acordat admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Borràs i l'exsecretari general del seu departament Francesc Esteve, així com l'ampliació de denúncia que va presentar el ministeri públic arran de l'anunci del President català, Carles Puigdemont, d'un referèndum sobre la independència de Catalunya per a l'1 d'octubre.

La sala considera que dels fets denunciats per la Fiscalia en la seva querella, de «fàcil constatació» en haver estat publicats en diaris oficials i pels mitjans de comunicació, es desprèn l'existència d'«indicis suficients de la concur-rència» dels tres delictes que el ministeri públic atribueix a Bor-ràs: prevaricació, desobediència i malversació. El TSJC ha designat instructora de la causa Mercedes Arcas -magistrada d'una secció penal de l'Audiència que ha estat designada ara per reforçar la sala civil i penal de l'alt tribunal català-, de manera que, en el seu cas, serà aquesta jutge la que prendrà declaració com a investigats a Borràs i Esteve i, posteriorment, decidirà si hi ha indicis per enviar-los a judici.

L'admissió a tràmit de la querella es va notificar a Borràs i a Esteve, coincidint amb la reunió setmanal del Govern, per això tots dos la van rebre de mans de l'agent judicial i acompanyats per l'executiu català en ple, amb Puigdemont al capdavant.

Després de la reunió del Govern, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va denunciar que es tracta d'una acció judicial de «caire preventiu i sense cap fonament jurídic». Munté va asse-nyalar que seguirà la licitació de les urnes, que ja està en l'última fase i té dos aspirants: Plastic Express SA i la UTE formada per Espai World SL i Subministraments Integrals Futbida SL.

En paral·lel, Puigdemont va publicar un missatge en Twitter: «La pressió judicial no frenarà mai el desig de democràcia dels catalans. L'1 d'octubre hi haurà urnes. Tot el suport a Meritxell Borràs i Francesc Esteve». També des de Twitter, Borràs va denunciar: «Cinc setmanes després de llegir-ho als diaris, rebem la querella que només s'entén en un Estat urnafòbic i demofòbic».

Des de l'oposició a Catalunya, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, va assegurar que respecta la decisió del TSJC, encara que va demanar «anar més enllà» de la judicialització i «negociar» per resoldre el problema català.

El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, va opinar que la querella és un «error» perquè els «delictes d'intenció» no existeixen ni és funció de la justícia.

D'altra banda, Ciutadans, el PSC i Catalunya Sí que es Pot recorreran davant el Consell de Garanties Estatutàries el dictamen de la proposició de Llei del Codi Tributari de Catalunya, impulsada per Junts pel Sí (JxS) i la CUP.

Per part del PPC, Alejandro Fernández va cridar el PSC a configurar un govern no nacionalista a Catalunya després d'unes noves eleccions autonòmiques i va criticar que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, hagi entrat en un «terreny perillós» amb un «ball» de «conceptes líquids» com «nació de nacions». La diputada de la CUP Mireia Boya va demanar als comuns que no alimentin el processisme dient que el referèndum de l'1 d'octubre serà com la consulta del 9-N del 2014.

També la comissió d'investigació del Parlament sobre l'anomenada operació Catalunya no comparteix l'informe del Consell d'Estat que exonera de comparèixer els membres del govern central i tornarà a citar el president Mariano Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría per al 9 de juliol.