Ningú esperava que Luis Bárcenas revelés cap detall de la suposada finançament irregular del PP o que impliqués Mariano Rajoy en el cobrament de sobresous. En la seva compareixença al Congrés, l'extresorer del PP no va sortir del guió i es va negar a respondre a la majoria de les preguntes.

Va ser el mateix Bárcenas el que va desinflar qualsevol expectativa només arribar al Congrés anunciant que s'acolliria al seu dret a no declarar perquè està implicat en dos procediments judicials encara pendents. Com a màxim, es va limitar a respondre amb to reptador algun diputat per puntualitzar afirmacions personals que no posaven en perill la seva defensa judicial.

Fins i tot es va permetre criticar els grups parlamentaris per haver citat també dos tresorers més del PP que, a hores d'ara, no tenen «capacitat mental» per comparèixer a la comissió d'investigació sobre el finançament del partit.

Un silenci que li van retreure pràcticament tots els portaveus, tot i que hi va haver qui, com Joan Tardà, d'ERC, va arribar a reconèixer que ha estat un error haver-lo cridat a comparèixer, perquè es podia treure molt poc de la seva declaració. Davant d'aquesta actitud, tampoc van sortir del guió els portaveus dels grups, que es van dedicar durant dues hores i mitja a denunciar la corrupció del PP i a implicar en aquest entramat el mateix Bárcenas i el president del govern, Mariano Rajoy.

Obria el torn la diputada socialista Isabel Rodríguez, que, davant la falta de resposta de Bárcenas, va acusar directament Rajoy d'estar «des de l'origen fins a l'últim dia» en la trama de finançament irregular del PP i de ser el «màxim responsable» d'una «organització criminal». Aquest cop, l'afirmació sí que va ser negada per Bárcenas, que va recordar que cap jutge ha definit el PP com una organització criminal. «No és el jutge, són vostès els que diuen que són una organització criminal», va assenyalar. Rodríguez va prosseguir acusant Rajoy de tenir coneixement de l'existència de la caixa B, de rebre personalment aquests donatius i d'haver arribat a un «pacte de silenci» amb Bárcenas.

Pacte de silenci que també va denunciar la portaveu d'Units Podem, Irene Montero, la qual va aconseguir arrencar algunes paraules a Bárcenas per justificar l'origen del seu voluminós patrimoni, en negar de manera contundent que s'apropiés quantitats de la caixa B del PP.

«En cap cas, ni amb 300.000 ni amb 8.000. Amb zero euros. De fons del partit no m'he apropiat absolutament res», va garantir l'extresorer del PP, que va contraatacat retreient a Podem els «fons de Veneçuela» i la regularització fiscal del seu fundador Juan Carlos Monedero. Bárcenas també va protagonitzar una tensa picabaralla amb el portaveu de Cs, Toni Cantó, que el va acusar de fer «molt de mal a Espanya». Cantó li va recriminar el tarannà provocador amb què va acudir a la comissió o que, a estones, mirés a terra o al mòbil en lloc d'atendre les preguntes que se li formulaven.

L'extresorer del PP, molest per la manera com se li dirigia Cantó, va acabar contestant-li amb certa irritació. «No actuï com si estigués en una obra de teatre», va retreure Bárcenas a Cantó, actor a més de diputat, que li va contestar en termes semblants: «Ni vostè com si estigués a la sala d'una pel·lícula de vaquers i indis» .

El PP, per la seva banda, va renunciar a l'interrogatori i es va dedicar a atacar l'oposició per haver obert una «causa general» contra el partit del govern en un nova Inquisició.