L'ex-primer ministre francès Manuel Valls, número dos del president François Hollande fins al desembre passat, aprofundeix amb la seva sortida formal del Partit Socialista un lent però inexorable procés de ruptura de l'esquerra, en la qual ell ha passat en qüestió de mesos de líder a proscrit.
Poques hores abans de la inauguració de la nova Assemblea Nacional, el també exministre de l'Interior va fer oficial ahir una situació que a efectes pràctics ja era una realitat. «Acaba una part de la meva vida política. Deixo el Partit Socialista o el Partit Socialista em deixa», va dir sobre la formació en què ha militat 37 dels seus 54 anys.
La seva caiguda en desgràcia es va accelerar en les primàries de l'agrupació del gener, en què l'exministre Benoît Hamon, representant de l'ala més esquerrana, el va batre clarament en la segona ronda. El seu posicionament en les presidencials a favor del socioliberal Emmanuel Macron li va valer que els socialistes no l'invistissin en les legislatives de juny, a les quals es va presentar com a candidat independent i que va guanyar amb el 50,3% dels vots davant de l'aspirant de l'esquerrana La França insubmisa.
Tot i que el partit de Macron, La República en Marxa (LREM), no ho va acceptar portar-lo en les seves files als comicis, Valls s'unirà ara a aquest grup parlamentari com a diputat afiliat, situació que li permet gaudir de certs avantatges logístiques, com el temps de paraula.
L'excap de govern (2014-2016) va deixar clar ahir que «per coherència» desitja estar «al centre» de la nova majoria que dóna suport a l'actual mandatari. Les seves advertències sobre el descarrilament de la seva família política es remunten al 2014, tres anys abans de les últimes presidencials, quan deia que l'esquerra «podia morir» i que mai en la història de la V República, instal·lada el 1958, havia estat tan «feble».
