La Xina va recuperar Hong Kong el 1997 amb una sèrie de promeses recollides en la Llei Bàsica, una mena de Constitució acordada per Margaret Thatcher i Deng Xiaoping per garantir als de Hong Kong el sistema de llibertats anglosaxó. En aquesta mena de Carta Magna, Pequín es comprometia a garantir la independència judicial, la llibertat d'expressió o de premsa, i afavorir en el futur el sufragi universal per escollir el cap de la regió. No obstant això, la realitat actual dista del que s'ha pactat en nombrosos fronts.

Hong Kong és l'únic espai de la Xina amb separació de poders, i entre les seves particularitats té un Tribunal Suprem amb una majoria de jutges estrangers. No obstant això, els últims anys, les ingerències de Pequín han augmentat gràcies a la clàusula que permet al govern central interpretar la Constitució de Hong Kong.

L'octubre del 2016, el Parlament xinès va fer ús d'aquest poder i va decidir desqualificar dos diputats de Hong Kong que havien estat elegits a les urnes per haver utilitzat insults i un llenguatge despectiu cap a la Xina en la seva presa de possessió.

Per als de Hong Kong, va ser un cas inèdit i va portar al fet que tres mil lletrats protagonitzessin una massiva protesta silenciosa contra les polítiques de Pequín.

Hong Kong també ha estat un oasi de llibertats dins de la Xina. Qualsevol ciutadà pot organitzar una manifestació, accedir lliurement a xarxes socials occidentals, comprar diaris independents o publicar qualsevol tipus de material, per crític que sigui amb el règim. Però el panorama ha començat a canviar recentment. Al final del 2015, va esclatar el cas dels llibreters: 5 treballadors d'editorials que publicaven llibres crítics o en to de sorna sobre el règim xinès que van desaparèixer i van tornar a aparèixer mesos després sota custòdia del règim comunista.