La fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat penes d'entre 62 anys i 6 mesos i 12 anys i 6 mesos de presó per a vuit joves com a autors de l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el passat 15 d'octubre a Alsasua (Navarra), als quals demana que indemnitzin amb 41.100 euros.
En l'escrit d'acusació per aquesta causa, el fiscal José Perals demana que a set dels vuit processats (a una novena se li va aixecar el processament) se'ls condemni per quatre delictes de lesions ter roristes i reclama 12 anys i mig de presó per a cada un d'aquests delictes, el que suma un total de 50 anys.
Es tracta d'Ohian Arnanz Ciordia, Jokin Unamuno Goicoetxea, Jon Ander Cob Amilbia, Julen Goicoechea Larraza, Adur Ramírez d'Alda Pozueta, Aratz Urrizola Ortigosa i Iñaki Abad Olea.
Al primer d'ells li atribueix, a més, un delicte d'amenaces terroristes i demana per a ell 12 anys i mig més de presó, fins als 62 anys i 6 mesos de presó. Per a una octava processada, Ainara Urquijo Goicoechea, demana únicament 12 anys i mig de presó per un delicte d'amenaces terroristes.
En el seu escrit d'acusació, el representant del ministeri públic planteja unes penes alternatives a aquestes, d'entre 18 i 30 anys i mig de presó, per als set primers acusats.
«Desordes públics terroristes»
En concret, demana subsidiàriament un total de 30 anys de presó per Ohian Arnanz Ciordia per desordres públics terroristes (8 anys), atemptat a agents de l'autoritat (2 anys), quatre delictes de lesions no terroristes (8 anys) i amenaces terroristes ( 12 anys i mig). Per als sis reclama, de forma alternativa, 18 anys i mig de presó apreciant els mateixos delictes, excepte l'últim, d'amenaces terroristes. També demana per als vuit acusats 20 anys d'inhabilitació absoluta i 5 anys de llibertat vigilada.
Aquest cas es va començar ia investigar en un jutjat d'instrucció de Pamplona, que es va inhibir a favor de l'Audiència Nacional per veure indicis de terrorisme en l'agressió.
Els detinguts van recórrer aquesta decisió i l'Audiència de Navarra va rebutjar que fos terrorisme, després del que va plantejar una qüestió de competència que el Tribunal Suprem va resoldre el passat 1 de juny al sentit que sí que hi ha indicis de terrorisme, de manera que el cas es queda a l'Audiència Nacional. Segons l'escrit d'acusació del fiscal, aquests fets es van emmarcar en les campanyes anomenades Alde hemendik (Fora d'aquí), que busca l'expulsió de les forces i cossos de seguretat de l'Estat del País Got i Navarra, «influint de manera negativa en la qualitat de vida dels membres de la Guàrdia Civil, així com en la dels seus familiars i amistats com a pas previ a la seva exclusió social».
«Hi ha una segona intencionalitat -afegeix-, que és la de crear un clima de por i rebuig entre els ciutadans, instant-los de manera indirecta a no establir cap vincle afectiu o d'amistat o cortesia amb membres de la Guàrdia Civil, en un intent de aïllar socialment».
