El fins ara portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn (Barcelona, 1964), assumeix des d'aquest divendres la cartera d'Interior en substitució de Jordi Jané. Forn fa el pas a la Generalitat des de l'Ajuntament de Barcelona, on ha desenvolupat la seva carrera política els últims anys al costat de Xavier Trias, ja sigui al govern municipal o des de l'oposició. De fet, Forn ja es va ocupar de la cartera de Seguretat, i per tant de la Guàrdia Urbana i dels Bombers de Barcelona, durant la seva etapa de primer tinent d'alcalde. De perfil independentista, s'ha mantingut al costat de Trias a la direcció del grup municipal després de perdre les eleccions i s'ha postulat per ser el candidat del PDeCAT a l'alcaldia de Barcelona.

>>Canvis en el Govern de Puigdemont

Forn ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 1999. De fet, ha estat la mà dreta de Xavier Trias al consistori en els diferents etapes a l'oposició i al govern municipal. Des del 2007 fins al 2011 va ser portaveu del Grup Municipal de CiU. Un cop Trias va accedir a l'alcaldia, l'any 2011, Forn va ser nomenat primer tinent d'alcalde, càrrec que va ocupar els 4 anys de mandat, fins el 2015. També va ser portaveu del govern municipal.Durant la seva etapa al govern municipal, Forn es va fer càrrec d'àrees com la de seguretat i era el responsable polític de la Guàrdia Urbana i dels Bombers de Barcelona. Durant la seva època, va millorar la coordinació amb els Mossos d'Esquadra, amb patrulles mixtes que per primera van patrullar per la xarxa de metro. També va crear una unitat d'investigació que funcionés com a policia judicial per a delictes lleus, com ara furts, tot i que va tenir un recorregut limitat. I una de les seves primeres mesures va ser cessar l'aleshores cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, arran sobretot de la polèmica per l'incident que li va provocar l'extirpació de la melsa, que el comandament atribuïa a una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra.Una de les polèmiques que va haver d'afrontar va ser l'intent de reobrir la investigació contra agents de la Guàrdia Urbana implicats en l'anomenat 4-F, el desallotjament d'un edifici 'okupat' a Ciutat Vella el 2006 i que va acabar amb un guàrdia urbà greument ferit. El 2015 es va intentar reobrir el cas, però Forn, després d'una investigació interna, ho va descartar en no trobar irregularitats.També va ser president de TMB, vicepresident del Consell d'Administració de l'ATM, conseller metropolità de l'Àrea de Transport i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i membre de la Junta de Govern de l'AMB.Actualment, era portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial a la Diputació de Barcelona i conseller metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A la pràctica, Forn pilotava la direcció del grup municipal, tot i que Trias continuï sent-ne el president.Políticament, té un perfil marcadament independentista i va formar part del 'pinyol', el grup reduït de dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que era el nucli més pròxim a Artur Mas. Forn s'ha postulat en els últims mesos per ser el candidat del PDeCAT a l'alcaldia de Barcelona en les properes eleccions municipals i ha anunciat la seva disposició a presentar-se a unes primàries. El mateix Trias ha mostrat públicament diverses vegades el seu desig que Forn sigui el seu successor. Amb l'entrada al Govern de la Generalitat, l'opció de ser candidat a l'alcaldia estarà sotmesa al risc d'inhabilitació pel referèndum de l'1 d'octubre.La setmana de la Junta de SeguretatEl nou conseller arriba al Departament la mateixa setmana que s'hagi celebrat la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. Va ser la primera que es feia en els últims 8 anys i un dels objectius perseguits insistentment pel conseller sortint, Jordi Jané, que deixa el Departament al què va arribar el juny del 2015. En aquesta reunió, Generalitat i Estat van acordar la integració dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i a les meses d'avaluació i coordinació antiterrorista. Forn també es trobarà sobre la taula la convocatòria de 500 places de nous mossos d'esquadra signada per Jané tot i el requeriment del Ministeri d'Hisenda en què només n'autoritza 50.