Juana Rivas, la dona que roman il·localitzable des que el 26 de juliol passat va incomplir l'ordre de lliurar els seus fills al pare, ha escrit una carta en què considera que no és un rapte fugir per protegir els menors i en la qual narra el «malson de terror» que viu amb ells.
«Sóc aquesta Juana Rivas Gómez a la qual tanta gent està jutjant», comença la missiva en què ha tingut accés Efe i amb la qual aquesta veïna de Maracena (Granada), contra qui pesa una ordre de recerca i detenció, exposa la seva situació.
En la missiva, la mare explica que afronta al costat dels seus dos fills un «autèntic malson de ter-ror» i recorda, a més, com es va explicar dilluns en la concentració organitzada en el seu suport a Granada, que, encara que està fugida, no sent que estigui fent «res dolent».
La carta que signa Joana Rivas fa referència a la denúncia que va interposar davant el Jutjat de Violència Sobre la Dona 2 de Granada, que va dir no tenir competència perquè denunciava uns fets ocorreguts a Itàlia, i considera que, si llavors s'hagués fet cas a la «greu situació», el Conveni de l'Haia els protegiria.
«Un rapte no pot ser una dona que fuig de l'horror per protegir els seus fills (sí, amb l'excusa de les vacances). Com si no?», relata la carta, en la qual Rivas explica que «un maltractador mai et donarà el consentiment de marxar» i després del que exposa que va haver de «sortir del terror en què estàvem submergits».
