El presumpte cervell que va planejar els atemptats de Barcelona i va captar i va radicalitzar els terroristes que van executar la barbàrie, l'imam Abdelbaki es Satty, ja figurava en els Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment (FIES) d'Institucions Penitenciàries com a pres perillós «pel seu caràcter radical salafista », segons ha pogut saber Levante, diari del mateix grup editor que Regió7.

Fa un any va anar a una oficina pública de Castelló per sol·licitar que li retiressin aquests antecedents penitenciaris, dos anys després de complir una condemna de quatre anys per tràfic de drogues a la presó de Castelló I. Segons recorda el funcionari que el va atendre, i que el va remetre als jutjats de vigilància penitenciària, Es Satty li va preguntar com podia cancel·lar aquests informes penitenciaris, un cop complerta la seva pena, per poder viatjar a Bèlgica.

No obstant això, el Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Castelló no va contemplar aquesta condició en la sentència de març del 2015 per la qual paralitzava la seva expulsió del país. De fet, el jutge va argumentar que «l'amenaça contra l'ordre públic o la seguretat no era actual», segons recull la sentència. Aquesta manca de comunicació entre Institucions Penitenciàries i l'administració judicial va permetre que la resolució d'abril del 2014, que decretava l'expulsió del territori estatal de l'ara identificat pels gihadistes detinguts com a cap de la cèl·lula terrorista, quedés sense efecte.

Per al magistrat del contenciós-administratiu de Castelló van pesar més els arguments esgrimits en el recurs presentat per l'imam, resident estranger de llarga durada, que va demostrar un arrelament laboral a Espanya després d'haver cotitzat 1.098 dies a la Seguretat Social, així com una « inexistència de vincles amb el seu país d'origen».

Segons la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Castelló, encara que el delicte comès va ser castigat per un jutjat penal de Ceuta amb una pena superior a un any de presó, concretament a quatre anys i un mes de presó per un delicte de tràfic de drogues sense greu dany a la salut, es tracta d'«un sol fet delictiu llunyà en el temps». El delicte va ser comès l'1 de gener del 2010. Així mateix, el recurrent va acreditar «un evident arrelament laboral a Espanya, que demostra els seus esforços d'integració en la societat espanyola».

Per tot això, i sense que tingués constància que el condemnat havia figurat com a pres d'especial seguiment pel seu «caràcter radical salafista», el jutge va decidir estimar el recurs en entendre que la seva expulsió del territori nacional vulnerava «el principi de proporcionalitat». Des de l'Advocacia de l'Estat es va advertir del risc de paralitzar l'expulsió i es va sol·licitar «la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació en plantejar el recur-rent qüestions noves no plantejades en la instància, i que per tant no havien estat sotmeses al principi de contradicció».