Corea del Nord va disparar un míssil per sobre del territori japonès, el que va ser qualificat per Tòquio com un test «de gravetat sense precedents» i amb el qual Pyongyang va voler provar aparentment la seva capacitat d'arribar a l'illa de Guam (EUA). El projectil balístic disparat a primera hora va sobrevolar l'illa de Hokkaido, al nord de l'arxipèlag, i va caure en aigües de l'oceà Pacífic, a uns 1.180 quilòmetres de la costa japonesa.

Es tracta de la primera vegada que un míssil nord-coreà passa per sobre del Japó en vuit anys, sense comptar altres llançaments que van sobrevolar petites illes del sud-oest de l'arxipèlag, i després que el 1998 i el 2009 Pyongyang llancés sobre territori nipó suposats coets espacials amb tecnologia de míssils balístics.

L'assaig va representar una amenaça «seriosa, greu i sense precedents» per a la seguretat japonesa, segons va explicar el primer ministre nipó, Shinzo Abe, després de mantenir una conversa telefònica amb el president nord-americà, Donald Trump, per coordinar una resposta ferma davant el nou repte de Pyongyang.

Tòquio, Washington i Seül van sol·licitar la convocatòria d'una reunió urgent del Consell de Seguretat de Nacions Unides per tractar l'afer, després que a principi de mes aquest òrgan de l'ONU aprovés noves sancions contra Pyongyang pel llançament d'un míssil intercontinental el 4 de juliol.

Però el règim que lidera Kim Jong-un sembla decidit a ignorar la cada vegada més asfixiant pressió de la comunitat internacional, ja que després de l'esmentat llançament es va produir el d'un altre míssil intercontinental a final d'agost, el de tres projectils balístics de curt abast dissabte passat i la prova d'ahir.

Els arguments de Pyongyang

En aquest sentit, Corea del Nord va defensar el seu dret a l'autodefensa i va advertir que mantindrà la seva política de «dissuasió nuclear». «Tenim raó de respondre amb contramesures dures en l'exercici del nostre dret a la defensa pròpia i els Estats Units seran plenament responsables de les conseqüències», va dir l'ambaixador nord-coreà davant la Conferència de Desarmament, Han Tae-Song.

També va defensar que la tensió nuclear a la península de Corea «és el resultat de la política hostil dels EUA i de l'augment de la cursa nuclear contra el meu país, que no ha tingut cap altra alternativa que enfortir la seva dissuasió nuclear per afrontar aquesta amenaça».

Per la seva banda, el president dels Estats Units va advertir que «totes les opcions són a sobre de la taula» amb Corea del Nord. «El món ha rebut alt i clar el recent missatge de Corea del Nord: aquest règim ha mostrat el seu menyspreu pels seus veïns, per tots els membres de les Nacions Unides i per les normes mínimes del comportament internacional acceptable», va dir Trump.

«Les accions amenaçadores i desestabilitzadores només augmenten l'aïllament del règim de Pyongyang a la regió i entre totes les nacions del món. Totes les opcions són a la taula», va afegir el mandatari.

Paral·lelament, Rússia va advertir que l'adopció de noves sancions i, el que seria pitjor, la utilització de la força contra el règim de Corea del Nord, és un «camí cap a la catàstrofe». «Crec que hem de lluitar amb totes les nostres forces contra aquesta opció. Si això acaba en una guerra, ja ningú es preguntarà sobre qui és el responsable. Serem davant d'una realitat absolutament nova i les tragèdies seran incomptables», va dir el viceministre d'Exteriors rus, Serguei Riabkov.