Hi ha la guerra gran i les escaramusses. La guer-ra gran enfronta els governs de Catalunya i d'Espanya, cadascun amb els seus poders, suports i aliats. Ve de lluny, va per llarg, i ara entra en una fase de més intensitat. En el marc d'aquesta guerra gran, ahir, al Parlament de Catalunya es va viure una escaramussa entre la majoria independentista i l'oposició unionista. El resultat va ser una jornada esperpèntica, que segurament no serà la darrera. L'esperpent no passarà a la història; els annals només recolliran que en tal dia el Parlament va aprovar la llei del referèndum, que el President el va convocar, i que acte seguit una i altre van passar per la pedra del Tribunal Constitucional mentre la Fiscalia es preparava per empaitar els diputats i consellers responsables.

Joan Coscubiela va acusar Junts pel Sí d'actuar com a veritables «bucaners» pel seu ús del reglament de la cambra. L'antic sindicalista devia tenir gana i li va sortir el nom d'un pastisset popular fa unes quantes dècades, perquè la paraula que buscava era «filibusterisme», que és l'abús del reglament per enfangar el debat. Però filibusterisme sempre és el que fan els altres; del que fem nosaltres se'n diu «astúcia parlamentària». A cops d'astúcia, el debat d'ahir podria servir d'exemple del que no s'ha de fer si es vol conservar el respecte dels representats pels seus representants.

L'oposició, amb Ciutadans al capdavant, va agafar-se a tots els articles del reglament que va trobar per posar pals a les rodes del debat. Qüestions d'ordre, peticions de reconsideració, reunions i més reunions de la mesa i la junta de portaveus. Passaven les hores i la llei no es posava a debat. S'apuntava que així es volia donar temps al govern central perquè forcés el TC a suspendre la mateixa admissió a tràmit de la proposició de llei, de manera que se'n prohibís el debat i la votació. Però l'escrit del govern va arribar al tribunal quan els magistrats ja havien aixecat la sessió fins avui al matí: esperpent complementari.

El Govern i la seva majoria no es van quedar curts a l'hora de torturar el reglament per fer-li cantar la cançó que volien. Resulta que hi ha un article, el 82.3, que permet introduir en l'ordre del dia del ple un tema imprevist, el qual «ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d'ésser-hi inclòs, llevat d'un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta». Aquest «llevat...» permet a la majoria absoluta saltar-se tots els tràmits reglamentaris que vulgui. Ningú no havia posat el crit al cel per aquest article perquè ningú, fins ara, no s'hi havia acollit a fons, però el cert és que permet a la majoria passar-se pel folre una gran part de la resta del reglament, inclosos aquells articles que protegeixen el dret d'intervenció de l'oposició. L'argument per fer-ho, reiterat per Marta Rovira cada cop que Carme Forcadell s'encallava, és que als defensors del referèndum no els quedava cap altre remei, atesos els obstacles que «vostès» (PP, Cs, PSC) han estat posant a l'exercici del dret a decidir. I per això han desoït els advertiments del lletrat major, han forçat la publicació de la proposició saltant per sobre del funcionari responsable, i han menystingut el paper del Consell de Garanties.

Amb tot això poden haver aconseguit que el TC, en lloc de suspendre la proposició i prohibir la seva votació, suspengui la llei i prohibeixi la seva aplicació. En tots dos casos, l'1-O entra en la il·legalitat als ulls de l'estat espanyol i els seus jutges, fiscals, alts funcionaris i caps policials. I membres inquietants del Tribunal de Comptes.

I així passem del pla de l'escaramussa parlamentària al pla de la guerra gran. El que inclou querelles per desobediència i prevaricació, ja anunciades, i pot incloure suspensió de càrrecs, demandes econòmiques i encara no sabem quines altres mesures per impedir que el dia 1 d'octubre les urnes facin el seu fet. I que inclou les accions del Govern per esquivar aquestes dificultats. El teatre d'ahir, si de cas, serveix a uns i altres, o potser més a uns que a altres, per alimentar el seu argumentari sobre la perversió antidemocràtica de la part contrària. Però les bufes de debò no s'entretindran en les maneres parlamentàries.