El Tribunal de Comptes va aclarir ahir que la citació de l'expresident català Artur Mas i altres ex-alts càrrecs de la Generalitat el pròxim 25 de setembre per les despeses originades en la consulta del 9 de novembre del 2014 «no exigeix» el pagament de fiança aquell mateix dia.

En una «nota aclaridora», el Tribunal de Comptes va explicar que la citació «no exigeix cap consolidació», motiu pel qual no hauran d'abonar de manera immediata els 5,12 milions que els reclama pel 9-N.

A més de Mas, entre els citats a declarar hi ha els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, tots ells inhabilitats per la consulta del 9-N.

També s'incorporen uns altres set càrrecs polítics i tècnics dels departaments de Presidència i Governació de la Generalitat.

Això no obstant, i encara que el pagament no és immediat, Mas va denunciar ahir la suma de la fiança, i va assegurar que els deixa «simplement sense estalvis i sense res».

Segons el parer de Mas, la citació per al 25 de setembre és «una amenaça», i l'objectiu de la fiança, «espantar tothom», si bé es va mostrar convençut que hi haurà «una resposta positiva i contundent per part de les institucions i el poble català».

La també citada exconsellera Joana Ortega va afirmar estar «molt enfadada» però «no sorpresa» per la resolució del tribunal, que considera que «ha tingut una celeritat excepcional» perquè «hi havia pressa per tenir-la abans de l'1 d'octubre», i va afegir que «el 9-N es van fer bé les coses».

L'exconseller Francesc Homs es va mostrar conforme amb les declaracions dels seus excompanys al Govern i va criticar els que «vesteixen de legalitat, com feia Franco», la fiança, que va qualificar d'«abús de poder», mentre que l'exconsellera Irene Rigau va explicar que si aquesta fiança «t'agafa jubilada, quedes molt malparada».

En concret, i segons la «nota aclaridora» feta pública ahir pel Tribunal de Comptes, els ex-alts càrrecs estan citats perquè puguin «consultar la documentació existent en la instrucció i fer al·legacions per a la tutela efectiva dels seus drets de defensa fins al 25 de setembre», data en la qual està previst l'aixecament de l'acta de liquidació provisional.

En el cas que l'acta de liquidació provisional sigui positiva, «i una vegada finalitzada la instrucció i analitzades les al·legacions presentades, és quan s'exigirà el dipòsit i la consolidació dels danys perjudicats a l'erari», recull l'escrit. D'aquesta forma, només es reclamarà la fiança un cop hagi finalitzat la instrucció i s'hagin estudiat les al·legacions presentades.

El Tribunal de Comptes va afegir que aquest és el procediment habitual, previst per llei, en els casos d'abast o malversació per dany als fons públics. L'origen d'aquesta citació és un escrit de diverses entitats que van sol·licitar la incoació d'aquesta investigació per l'ús de diners públics en el procés de consulta secessionista del 9 de novembre.

En concret, Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural i Advocats Catalans per la Constitució van impulsar una acció davant l'ús de fons públics (5.129.833 euros) per a una consulta ciutadana «que no té cap cobertura constitucional i pressupostària».

També sobre aquest assumpte, ahir, es va pronunciar el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, que va considerar que la fiança de 5 milions imposada pel Tribunal «no solucionarà res», però sí que contribuirà «a victimitzar segons quines persones».