L'independentisme va tornar a clamar ahir pel referèndum, en una nova demostració de força i de civisme que aporta munició moral als convençuts del sí de cara a les tres properes setmanes decisives. Un milió de persones, segons fonts de la Guàrdia Urbana, van omplir el passeig de Gràcia i el carrer Aragó amb un lema clar: «votarem», des-oint les suspensions del Tribunal Constitucional i l'ofensiva global de l'estat per aturar el referèndum.
Barcelona va ser un clam a favor del sí, mentre la seva alcaldessa continua tenint dubtes legals sobre si posar les urnes o no. Ada Colau no va ser l'única alcaldessa interpel·lada ahir per la multitudinària Diada, ja que ho van ser també els batlles de les principals ciutats de l'àrea metropolitana i de Lleida i de Girona, no disposats a cedir a la crida independentista. Els alcaldes són al centre del debat, mentre centenars de milers de persones demanaven ahir poder votar. Dilema inquietant.
En un clima, altra vegada, de celebració i de festivitat familiar, la manifestació de la Diada va deixar noves imatges d'una gran potència iconogràfica per al sobiranisme, que ahir recorrien els grans mitjans de tot el planeta.
La imminència de l'1-O multiplica el valor simbòlic d'una multitud somrient, uniformada i fent voleiar estelades. El govern central hi va treure importància apel·lant a la xifra inferior de participants que en diades anteriors, però la quantitat no era ahir l'important, sinó la demostració que la capacitat de mobilització, més enllà dels números, es manté intacta. Fet que, davant el desafiament a la legislació espanyola que suposarà el primer d'octubre, és el que compta.
La mobilització, precedida per un minut de silenci en memòria dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, va formar una gran creu humana entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó. A les simbòliques 17.14 hores les pancartes gegants desplegades a cadascun dels quatre extrems de la manifestació -amb els lemes «Pau i llibertat», «Referèndum és democràcia», «Sí»- van començar a avançar cap al punt de confluència de les dues vies.
El moment culminant va tenir lloc una estona més tard, quan els les pancartes van completar el seu recorregut entre crits a favor del referèndum. A la plaça de Catalunya, en un dels extrems de la mobilització, es trobava la fila zero d'autoritats, on s'ubicaven, entre d'altres, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ahir era la primera vegada que el president de la Generalitat participava en la gran manifestació de la Diada al centre de Barcelona, ja que l'any passat va acudir a la mobilització de Girona.
A diferència de l'any passat no hi va participar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, si bé hi va assistir el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que va admetre contactes entre el consistori barceloní i el Govern sobre l'1-O. L'expresident català i president del PDeCAT, Artur Mas, va citar expressament Colau, a la qual va instar que «prengui nota» de la manifestació de la Diada i «s'adoni d'on és la gent que vol votar».
