La Fiscalia Superior de Catalu-nya es va reunir ahir al matí amb el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, el cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, i el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, per donar-los instruccions per tal d'intentar evitar el referèndum de l'1 d'octubre.

Entre les instruccions hi ha la d'actuar davant de qualsevol indici que un particular, funcionari o autoritat pública estigui col·laborant en l'organització de l'1-O i fer i enviar a la Fiscalia un atestat o informe policial amb els fets, autoria, participació i altres circumstàncies. També demana que s'investiguin els fets, sota les ordres de la Fiscalia, i «intervenir els efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal, requisant urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions per als membres de les meses electorals, impresos electorals, propaganda electoral, elements informàtics, així com qualsevol altre material de difusió, promoció o execució del referèndum il·legal».

«En cas de ser necessària per a la intervenció dels efectes l'obtenció d'un manament judicial, la policia judicial ho posarà en immediat coneixement de la fiscalia», continua l'escrit. Aquesta instrucció, signada pel fiscal superior, José María Romero de Tejada, s'havia de remetre en 24 hores a totes les unitats policials que depenguin de la policia judicial.

La instrucció recorda els pronunciaments del Constitucional (TC) contra el referèndum i recorda que qui els contravingui s'exposa a ser jutjat pels delictes de desobediència, amb pena de multa i inhabilitació, de prevaricació, amb pena d'inhabilitació, o de malversació de fons públics, amb penes de fins a 8 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Recorda preceptes legals que estableixen la dependència funcional dels cossos policials respecte als jutges i els fiscals. Així, cita la Constitució, la Llei d'Enjudiciament Criminal, la de Forces i Cossos de Seguretat, la del Poder Judicial, i les que regulen cadascun dels cossos policials.

Així, la legislació obliga els funcionaris policials al «respecte absolut» a la Constitució i la resta de lleis, així com estableix els principis de jerarquia i subordinació, que passen per sobre de l'obediència deguda en cas d'ordres contràries a la llei. També recorda que han de col·laborar amb l'administració de justícia i «investigar els delictes per descobrir i detenir els presumptes culpables, assegurar les proves del delicte, i posar-los a disposició judicial».

La reunió mantinguda ahir a la Fiscalia es reproduirà avui a les quatre fiscalies provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona amb els responsables territorials dels mateixos tres cossos policials.

El precedent del 2014

La utilització dels Mossos per requisar urnes és, de fet, una acció amb precedents, tot i que llavors en un context diferent. El maig del 2014, diferents agents dels Mossos, sota les ordres del ministeri d'Interior, van retirar les urnes del Multireferèndum, la convocatòria organitzada per diferents entitats catalanes que preguntava a la ciutadania sobre diferents qüestions d'interès públic com el pagament del deute o els transgènics, coincidint amb les eleccions europees. Una consulta que es va celebrar arreu de Catalunya tot i la prohibició de la Junta Electoral Central -l'òrgan superior de l'Administració Electoral a Espanya- i del Suprem. El multireferèndum presentava preguntes com «Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il·legítims?»

Així, el 26 de maig del 2014 els Mossos d'Esquadra van obligar a plegar les 276 meses que s'havien muntat a Catalunya. La majoria de les meses van acabar cedint sense oposar resistència per evitar que les urnes i, per tant, els vots recollits fossin requisats. A Manresa, on van votar 313 persones, hi havia una mesa a l'avinguda de les Bases i una altra a la plaça de Crist Rei. A 3/4 de 12 del matí, poc més de mitja hora després que comencessin a recollir els vots, els Mossos es van presentar a la mesa de les Bases per exigir als organitzadors la seva retirada. En aquest emplaçament, els agents van obligar a identificar-se vuit persones. Finalment,per evitarque elsMossos aixequessin l'acta administrativa, els responsables de la mesa van acordar desmuntar-la. Al cap de pocs minuts, els mateixos agents policials van arribar a la mesa de la plaça de Crist Rei. Aquesta vegada van obligar a identificar-se quatre persones. Malgrat que els Mossos els van alertar que estaven comenten «una falta greu» que podia acabar convertint-se «en un delicte de desobediència», els responsables de la mesa van decidir seguir endavant, i els agents en van aixecar acta. Cinc hores després, l'arribada dels policies amb una ordre judicial per requisar les urnes els va fer canviar d'idea i van recollir la mesa. Al migdia, els Mossos havien obert més de cent actes administratives en diferents municipis de Catalunya.