Quatre pèrits d'Hisenda van confirmar ahir en el judici la corrupció urbanística de la trama Pretòria en municipis catalans amb implicació de dos càrrecs de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta i l'exconseller d'Economia Macià Alavedra.

La vista es va reprendre ahir a l'Audiència Nacional amb la declaració pericial de quatre funcionaris de l'Agència Tributària, que van explicar operacions de l'entramat per les quals estan sent jutjats els excàrrecs de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra i nou acusats més, entre ells, el presumpte líder de la trama, l'exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez. Els acusats, entre els quals també hi ha l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i l'exresponsable d'Urbanisme del municipi Manuel Dobarco, tots dos del PSC, s'enfronten a peticions de pena de la Fiscalia de fins a vuit anys de presó per tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals. Al banc dels acusats també hi ha l'empresari igualadí Josep Singla, de Proinosa.

Els pèrits van concretar que Prenafeta havia canalitzat entre el 2000 i el 2006 14,3 milions d'euros, i que va fer servir societats instrumentals per dificultar-ne el rastre, alguna d'Andorra, així com que només ho va declarar a Hisenda en la part no prescrita després de ser detingut.

Es calcula que la xarxa va defraudar uns 45 milions d'euros als ajuntaments barcelonins de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres mitjançant tres operacions urbanístiques, segons la Fiscalia, amb la qual Lluís Prenafeta i Macià Alavedra van fer un pacte i van confessar en el judici haver rebut comissions per mitjançar en algunes de les accions.

Els funcionaris d'Hisenda van comentar que per a una de les operacions va ser utilitzada una societat holandesa per canalitzar inversions de forma opaca que també va ser usada per a comissions relacionades amb Oleguer Pujol. Van explicar que la trama Pretòria obtenia beneficis a través d'operacions especulatives mitjançant l'adquisició de terrenys municipals que venien en terminis breus i obtenien plusvàlues després d'aconseguir dels ajuntaments requalificacions urbanístiques.

Així, a Santa Coloma van comprar l'empresa a la qual es van adjudicar els terrenys per construir un centre comercial i habitatges de protecció oficial per 12,3 milions d'euros, i els van vendre per 26.279.000 amb un benefici d'uns 14 milions. Van afegir que havien aconseguit que l'Ajuntament aprovés un canvi d'ús dels terrenys pel qual la zona residencial s'ampliava dels 4.240 metres quadrats previstos a més de 20.000, 8.000 dels quals per a habitatges protegits i 12.000 de venda lliure, mentre que la zona per al centre comercial es va reduir de 8.500 a 2.300, per augmentar el rendiment econòmic.

De l'operació Niesma a Sant Andreu de Llavaneres, els pèrits van explicar que havien obtingut un benefici superior a 3 milions d'euros en la venda de 2 solars que inicialment estaven destinats a 12 habitatges unifamiliars i, que al cap de 15 mesos de comprar-los van aconseguir que es requalifiqués el terreny per construir-hi 83 pisos en blocs de tres plantes.