Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han suspès cautelarment la Llei de Transitorietat, tal com els havia demanat el govern espanyol. Fonts jurídiques confirmen que el ple de l'alt tribunal ha admès a tràmit el recurs de l'executiu de Mariano Rajoy, aprovat durant el darrer Consell de Ministres.
La Llei de transitorietat, aprovada dijous passat al Parlament, està concebuda per entrar en vigor en cas que el 'sí' guanyi en el referèndum de l'1-O i estableix el passos entre el règim autonòmic i la república catalana. El tribunal també ha debatut el recurs contra el Codi Tributari de Catalunya però no ha transcendit encara la decisió que ha pres al respecte.
El ple del TC es tornarà a reunir dimecres i, entre d'altres, tindrà sobre la taula el recurs de súplica presentat per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que el tribunal desestimés la petició de recusació de tots els magistrats. La setmana passada, el TC ja va suspendre la Llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O.
El govern espanyol va anunciar que impugnava la Llei de transitorietat i el Codi Tributari de Catalunya durant el Consell de Ministres de divendres passat. Els dos recursos van arribar al registre de l'alt tribunal dilluns a primera hora de la tarda i els magistrats s'han reunit amb caràcter extraordinari aquest dimarts per estudiar les dues impugnacions.
La Llei de transitorietat, aprovada dijous passat al Parlament, està concebuda per entrar en vigor en cas que el 'sí' guanyi en el referèndum de l'1-O. La norma estableix les bases de la transició des de l'etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent, i fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l'1-O o les eleccions constituents, en cas de victòria del 'sí'.
En el cas de la Llei del Codi Tributari de Catalunya -que es va aprovar al juliol- també es tracta d'una de les denominades "lleis de desconnexió" i fixa l'estructura de la Hisenda Catalana.
Els arguments del govern espanyol
En el cas del recurs contra la Llei de transitorietat, el govern espanyol demanava al TC que suspengui cautelarment la norma per considerar que "és una vulneració completa de la Constitució i trenca amb els valors que la integren". A més, qualifiquen la llei de "d'aberració jurídica" i creuen que és "arbitrària".
En l'escrit remès al TC, a més, afirmen que el Parlament s'atribueix "decisions antidemocràtiques" i "s'apropia de competències estatals". L'executiu de Mariano Rajoy, a través de l'advocat de l'Estat, no escatima en qualificatius i adjectius per criticar la llei. Afirmen que el contingut és "propi d'un règim autocràtic" perquè creuen que no existeix "una mínima separació de poders". "Constitueix la major amenaça de destrucció de les normes de convivència de la societat espanyola", recull el recurs.
Així mateix, el govern estatal considera que és una llei "jurídicament inexistent per ser d'impossible contingut i d'impossible compliment".
En aquest cas, el govern espanyol demana que es notifiqui la resolució i també s'adverteixi que no poden col·laborar amb el referèndum tant el Govern en la seva totalitat, la presidenta del Parlament, els membres de la Mesa i els integrants de la Sindicatura Electoral, entre d'altres. En aquest cas, però, no demana que es doni trasllat a la Fiscalia per tal que investigui si existeixen responsabilitats penals. Tampoc opta per demanar la suspensió de cap càrrec.
Amb l'admissió a tràmit del recurs -i segons el que estableix l'article 161.2 de la Constitució- la norma queda suspensa cautelarment durant cinc mesos a l'espera de la sentència del tribunal.
Suspensions en cadena
El govern espanyol ja va recórrer al TC la setmana passada després que la mesa del Parlament admetés a tràmit tant la Llei del referèndum com també la de transitorietat. També ho va fer quan les lleis es van aprovar. De fet, l'alt tribunal ha tombat fins ara tots els passos fets des de dimecres passat al Parlament per posar les urnes l'1-O: la Llei del referèndum, els decret de convocatòria de l'1-O i de normes complementàries per a la realització del referèndum i també la resolució del Parlament que designa els cinc membres de la Sindicatura Electoral.
En aquestes resolucions, els magistrats advertien el president Puigdemont, els membres del seu Govern i els membres sobiranistes de la mesa -a més d'altres càrrecs del Parlament i el Govern- que han "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió". Recordaven, també, que si no ho fan es podrien afrontar a "eventuals responsabilitats, inclosa la penal".
En canvi, no traslladaven a la Fiscalia les actuacions, tal i com li havia demanat el govern espanyol en aquell cas. Tanmateix, la Fiscalia ja ha actuat de mutu propi i ha presentat dues querelles contra els membres del Govern i contra la Mesa. De moment, ni el govern ni el TC han demanant la suspensió de cap càrrec. Una atribució que tenen des de la reforma de l'alt tribunal, aprovada el 2015, i que fins ara mai han aplicat.
Forcadell i Guinó troben "inèdit" que el TC suspengui la Llei de transitorietat perquè encara no ha entrat en vigor
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Guinó, troben "inèdit i extraordinari" que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès la Llei de transitorietat perquè encara no ha entrat en vigor.
En una roda de premsa des del Parlament aquest dimarts al migdia, Forcadell ha criticat que l'Estat no es mogui de la "via de la judicialització de la política". A més, la presidenta parlamentària ha asseverat que la decisió del TC "és un pas més en l'escalada judicialitzadora" contra el referèndum de l'1-O, però ha assegurat que aquesta estratègia "no porta enlloc".
