ETA assegura que ha iniciat un debat intern «sobre el seu cicle i funció», que ha de respondre «a què ha de fer» la banda «perquè el procés independentista popular que s'ha iniciat es desenvolupi en les condicions més adequades per facilitar l'acumulació de forces que aconsegueixi dur a terme el dret a decidir».
La banda terrorista fa aquesta reflexió en un comunicat publicat ahir pel diari Gara, en què explica que la seva reflexió interna «està en marxa, perquè el mètode de debat decidit ja s'està duent a terme». En el text s'afegeix que «tota l'organització farà una lectura mirant cap enrere, analitzarà la seva història i el camí recorregut des del canvi d'estratègia fins ara».
«Partint d'aquesta base», la banda mirarà «cap endavant, per prendre decisions sobre la funció i el cicle d'ETA».
L'escrit detalla que aquest debat, anunciat abans del procés de desarmament, s'ha retardat fins ara per «no entorpir altres debats que s'estaven duent a terme en l'esquerra abertzale».
Per la seva banda, el lehendakari, Íñigo Urkullu, va assegurar que, en matèria de convivència i drets humans, després de la fi de la violència d'ETA i el seu desarmament «legal, definitiu i sense contrapartides», encara hi ha «importants ferides de sofriment i injustícia per curar», i va fer referència al nou pla de convivència i Drets Humans (2017-2020) que recull set reptes estratègics.
Entre aquests desafiaments hi ha el final ordenat de la violència i el terrorisme, i «normalitzar i pacificar» la política penal, penitenciària i de reinserció «d'acord» amb els principis legals, la humanitat, el reconeixement del dany causat i la reinserció.
«L'aprovació del nou pla ofereix una oportunitat que hem d'aprofitar», va afegir Urkullu, que espera que els treballs en la ponència parlamentària sobre aquesta matèria- en la qual no hi ha el PP- disposin «de la participació de totes les forces polítiques parlamentàries» i «donin fruits».
Per al lehendakari, «la memòria i l'honor de les víctimes no han de quedar relegats per una mirada al futur que oblidi el passat», per això es va comprometre que totes elles «rebin el reconeixement i la reparació que mereixen».
