El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Presidència, Jordi Turull, han demanat aquest divendres la recusació de quatre magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa oberta contra tots els membres del Govern pel referèndum de l'1 d'octubre després de la querella de la fiscalia. En un escrit al qual ha tingut accés l'ACN, Puigdemont i Turull recorden que els magistrats han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, alhora, és escollit pel Congrés de Diputats i el Senat. Per això, consideren que "els tribunals espanyols no són imparcials per jutjar causes que porten origen en un conflicte polític".

L'incident de recusació és contra els tres membres de la sala d'admissions que va admetre a tràmit la querella, és a dir el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i José Francisco Valls Gombau. Però també es demana la recusació de la magistrada instructora de la causa, Mercedes Armas. La recusació, però, s'hauria de fer extensible a la resta de membres de la Sala Civil i Penal del TSJC, perquè han estat escollits de la mateixa manera, i això s'hauria de tenir en compte, diuen Puigdemont i Turull, per tal de nomenar l'instructor d'aquest incident de recusació.

En un escrit de 22 pàgines, l'advocat de Puigdemont i Turull, l'exdegà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, argumenta que el sistema d'elecció de les cúpules judicials a l'estat està polititzat i que fins i tot el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) ho va denunciar en dos informes del 2013 i 2016, en els quals recomanava establir per llei "criteris objectius i requisits d'avaluació" pel nomenament dels rangs més alts del poder judicial, com és el TSJC, per "garantir que els nomenaments no posin en qüestió la independència, imparcialitat i transparència" del procés de selecció.

En aquest sentit, el lletrat recorda que tots els membres de la Sala Civil i Penal del TSJC són nomenats pel CGPJ, un terç després de la proposta d'una terna per part del Parlament, i la resta directament proposats pel CGPJ. Alhora, recorden que els membres del CGPJ són nomenats pel Congrés de Diputats i el Senat, atenent a les seves majories.

Per això, l'escrit explica que en el conflicte polític entre la Generalitat i el govern espanyol, el català està en inferioritat de condicions davant de la justícia. En aquest sentit, recorda que el govern espanyol no ha autoritzat un referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El mateix govern espanyol, les Corts i el CGPJ nomena els membres del Tribunal Constitucional que declaren il·legal aquest referèndum. Les Corts nomenen els membres del CGPJ, i el govern nomena el fiscal general de l'estat. El CGPJ nomena els membres del TSJC i l'alt tribunal català és el que hauria de jutjar els membres del Govern.

De fet, l'escrit que demana la recusació recull diversos articles periodístics que explicaven que Barrientos havia exposat la seva oposició al procés sobiranista durant el procés d'elecció com a president del TSJC. També s'esmenta el discurs de Barrientos davant del CGPJ on deia que els magistrats de l'alt tribunal català nomenats a proposta del Parlament no haurien d'intervenir en els casos que afectessin polítics catalans per tal de no semblar parcials. En altres articles es tractava el fet que la magistrada Àngels Vivas no fos elegida presidenta de l'Audiència de Barcelona perquè havia signat un manifest en favor del dret a decidir.

Amb tot això, l'advocat vol demostrar que "els integrants del TSJC no compleixen els requisits d'independència i imparcialitat per garantir als querellats un procés amb totes les garanties". Per últim, l'escrit recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha fet una interpretació extensiva dels possibles motius de recusació dels jutges.

En l'escrit també s'al·lega que el Tribunal Constitucional és un "òrgan de naturalesa política" i que les seves resolucions no tenen caràcter judicial, i per tant Puigdemont i Turull no poden ser jutjats per desobediència a una resolució judicial.

L'escrit acaba admetent que els recusants són "conscients" que és molt possible que la seva petició sigui desestimada, però la mantenen per invocar-la en posteriors recursos davant de tribunals internacionals.