Els alcaldes d'Oliana (Alt Urgell), Miquel Sala, i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), José Antonio Troguet, van ser ahir els primers d'acudir a la justícia dels més de 700 alcaldes catalans que la Fiscalia General ha imputat per la promoció de la votació en el referèndum i per haver signat un decret d'alcaldia en suport del referèndum de l'1 d'octubre. Ahir també va declarar per la mateixa causa l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que per la seva condició de diputat va acudir a la Fiscalia Superior de Catalunya. Sala, Troguet i Solsona es van negar a respondre les preguntes del ministeri públic.

Els dos alcaldes que van acudir a la Seu d'Urgell van ser un quart d'hora dins del jutjat. A la sortida van explicar que les preguntes de la fiscal estaven relacionades bàsicament amb la rebuda de correus electrònics relacionats amb el referèndum enviats pel President de la Generalitat, l'ANC o l'AMI. Sala va afirmar que el seu deure és «defensar el poble d'Oliana» i «escoltar la ciutadania» com a representat escollit. Sala va afegir que «no és un tema d'independència, i sí que ho és de democràcia».

L'alcalde d'Oliana va arribar a la plaça de davant del jutjat acompanyat de l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i un seguit d'amics i veïns d'Oliana, i va entrar al jutjat visiblement emocionat. Troguet va explicar a la sortida que tota la documentació està escrita en castellà i que li havien anat traduint fins que va dir a la sala que entenia el castellà i que no calia que la hi traduïssin.

Per la seva part, Solsona, en sortir de la fiscalia, va explicar als periodistes que havia comparegut de manera voluntària, però que no volia declarar davant del fiscal perquè considera que l'hauria d'haver citat un tribunal, en aquest cas el TSJC, perquè ell és aforat i ja hi ha causes obertes pel referèndum. «El fiscal s'extralimita en les seves competències», va dir. «Era senzill de dir però no he pogut, no se m'ha deixat poder explicar les motivacions», va explicar a la premsa. No se li va demanar si volia declarar o no, i com que la resposta va ser negativa, el ministeri públic no el va deixar argumentar res més i va evitar així que constés en acta la motivació.

Solsona no va signar l'acta. «Em sorprèn, em sap greu, em dol, perquè ho he intentat d'una manera tranquil·la, serena, educada», es lamentava. Solsona considera que ha de ser respectuós amb la llei i la justícia, però també va demanar que pogués quedar constància dels motius per no declarar davant d'un «òrgan polititzat».