El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va ordenar ahir al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que els seus agents interroguin com a testimonis els responsables dels centres designats com a col·legis electorals per a l'1-O i els adverteixin que cedir els seus locals és delicte.

En una reunió mantinguda entre tots els caps de les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya, el fiscal va ordenar als Mossos que es personin als centres educatius o administratius de la llista de col·legis electorals que va difondre a Twitter el president Puigdemont. A la reunió no hi va assistir el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va delegar la seva representació en el segon del cos, el comissari superior de coordinació territorial del cos, Ferran López.

El fiscal superior afirma en la instrucció que molts són instituts o altres centres d'ensenyament i afegeix que, «segons asseguren diferents fonts de l'àmbit educatiu -entre elles, CCOO-, l'àrea de Serveis Territorials, dependent del departament d'Ensenyament de la Generalitat, ha contactat amb la direcció dels centres».

En aquest suposat contacte de la Generalitat amb els centres que haurien de servir de col·legis electorals l'1 d'octubre, el fiscal afirma que se'ls hauria demanat que introduïssin les claus i la contrase-nya de l'alarma de seguretat dels edificis dins d'un sobre que haurien de dipositar en una de les deu oficines dels Serveis Territorials repartides per Catalunya. Aquesta entrega es realitzaria, diu la instrucció, divendres que ve, dos dies abans del referèndum, i a canvi se'ls lliuraria un rebut. Per això, el fiscal català demana a Trapero que els Mossos, en funcions de policia judicial, es personin «immediatament» en aquests centres per identificar els seus responsables i interrogar-los, en qualitat de testimonis, sobre si han rebut alguna comunicació de la Generalitat sol·licitant la seva col·laboració en el referèndum. En cas afirmatiu, prossegueix el fiscal, els responsables hauran de lliurar-los la documentació que posseeixin sobre aquests fets, com seria la comunicació de la seva designació com a col·legi electoral, instruccions d'actuació, persones de contacte per a incidències o petició que lliurin les claus. En el cas que la comunicació que hagin rebut sigui oral, els demanaran que identifiquin el seu interlocutor, i si posseeixen algun tipus de material electoral com paperetes, urnes, llistes de votants o ordinadors, es requisarà immediatament.

Els agents també hauran d'advertir els responsable dels centres que «el lliurament de claus o claus de seguretat a qualsevol persona privada o pública, inclosa l'administració educativa, podrà ser considerat un acte de col·laboració en els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics», aquest últim penat amb presó.

En el cas que les claus ja s'haguessin donat per un duplicat o la Generalitat ja en tingués una còpia de seguretat, els agents els recordaran que han d'impedir l'obertura dels locals sense la seva autorització i denunciar «sense demora» la presència al centre de persones alienes.

També es comunicarà als responsables que qualsevol comunicació de la Generalitat garantint-los que estan eximits de responsabilitat penal és «rotundament falsa i sense fonament legal».

Finalment, els Mossos els advertiran que «qualsevol mena d'amenaça, coacció o pressió per cedir el control del local per qualsevol autoritat, funcionari o particular ha de ser immediatament posada en coneixement de la Fiscalia, directament o a través dels Mossos, a fi que exerciti les accions oportunes». Fet això, els agents hauran de remetre aquestes diligències en forma d'atestats a la Fiscalia competent.