L'aparell de l'estat va desplegar ahir un macrooperatiu policial sense precedents en la seva història recent de la democràcia espanyola amb un l'únic objectiu de desactivar el nucli dur del referèndum. Agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, amb la custòdia dels Mossos d'Esquadra, van practicar una quarantena d'escorcolls, la majoria a Barcelona i vuit dels quals en dependències oficials de la Generalitat. L'acció es va saldar amb catorze detinguts i una vintena d'investigats. En una declaració institucional, i amb contundència, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va qualificar l'operació d'«agressió repressiva i intolerant» i va considerar que «l'estat espanyol ha suspès de facto l'autogovern». Tot plegat, el dia que el ministeri d'Hisenda prenia el control dels comptes de la Generalitat.
L'excepcional operatiu va tenir una massiva resposta espontània ciutadana, en una demostració d'indignació contra l'acció policial, ordenada pel titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Milers de persones van ocupar carrers de Barcelona i es van manifestar en desenes de ciutats del país. Només davant la conselleria d'Economia, a la Rambla de Catalunya de la ciutat comtal, es van aplegar 40.000 persones, que a l'hora de tancar edició encara continuaven concentrades mentre la Guàrdia Civil enllestia l'escorcoll d'oficines del departament.
Escorcolls i reacció
L'operació va començar a les 8 del matí, quan la Guàrdia Civil va iniciar l'escorcoll de despatxos dels departaments d'Economia, Exteriors, Treball i Governació de la Generalitat, una acció que se saldava amb una quinzena de detinguts, entre els quals una desena d'alts càrrecs de la Generalitat, acusats dels delictes de malversació, prevaricació i desobediència per la preparació de l'1-O. A més, s'escorcollaven tres empreses, en una de les quals es van trobar uns deu milions de paperetes. Des de primera hora del matí, milers de persones es van anar concentrant davant les diferents seus escorcollades, especialment davant les dependències de la conselleria d'Economia, que dirigeix Oriol Junqueras, per expressar la seva repulsa per l'operació policial. Davant d'aquesta conselleria durant tot el dia van anar concentrant-se milers i milers de persones, els manifestants repetien consignes com «Votarem» i «Les nostres armes són les nostres urnes» i cantaven Els segadors.
Un altre dels punts calents va ser la seu d'Exteriors a la Via Laietana: quan agents de la Guàrdia Civil intentaven treure capses amb documentació, desenes de manifestants es van abraonar contra els agents i també contra mossos d'esquadra que protegien l'operatiu, fet que va provocar moments de tensió i empentes, que es van reproduir a la tarda. També hi va haver moments de tensió a Sabadell, davant del domicili de l'assessor del departament de Governació Joan Ignasi Sánchez, i davant la seu de la CUP a Barcelona, on la Policia Nacional va desplegar un operatiu per intervenir material de propaganda de l'1-O. L'acció va aplegar una munió de persones que van celebrar, al vespre, que l'acció policial acabés sense èxit, ja que els agents, als quals els dirigents de la CUP no van deixar entrar a la seu, es van haver de retirar en no disposar d'ordre judicial per practicar l'escorcoll.
Resposta política i social
La macrooperació, una ofensiva massiva contra el referèndum que, malgrat la resposta ciutadana, no va generar cap incident violent, va generar la repulsa de tot el bloc independentista però també dels comuns i de bona part de la societat civil, com l'ANC i Òmnium (que cridaven a la «resistència pacífica»), sindicats, associacions i entitats esportives. El Barça, la més significativa d'aquestes. Per la seva banda, l'oposició al Parlament demanava «diàleg» (PSC) i carregava contra Puigdemont per «carregar-se l'autonomia de Catalunya» (Ciutadans), i des de Madrid, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ordenava a les fiscalies provincials de Catalunya investigar «les campanyes d'odi, amenaces i coaccions», va dir, dirigides a alcaldes, funcionaris i particulars contraris a col·laborar amb l'1-O.
Mentrestant, la interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal, va rebre una ordre del ministeri d'Hisenda que declarava el bloqueig pressupostari de despeses no fonamentals de la Generalitat, un mandat amb el qual el Govern creu que es consuma la intervenció dels seus comptes i queda suspesa de facto la seva autonomia financera. Vidal tornava a remetre ahir les certificacions setmanals a Hisenda exigides el juliol pel ministeri. Al vespre, el president espanyol, Mariano Rajoy, considerava el referèndum ja «una quimera» i demanava al Govern «tornar a la llei i la democràcia» per «evitar mals majors».
