La fiscal Ana Cuenca va acusar ahir en el seu informe final el líder de la trama Pretòria, Luis Andrés García Luigi, d'estendre «els seus tentacles» pels ajuntaments de Barcelona per delinquir, sobretot al de Santa Coloma de Gramenet, en el qual exercia «com si fos el mateix alcalde».

En el seu al·legat final, especialment dur amb el principal acusat i exdiputat català del PSC, la fiscal anticorrupció ha deixat clar en una de les últimes sessions del judici que celebra l'Audiència Nacional que existeix un «rotund i aclaparador material probatori» de la «tan palmària i grollera violació de la normativa» municipal dels ajuntaments barcelonins on va operar la trama.

Això no obstant, Cuenca no ha inclòs en el seu informe cap explicació ni valoració sobre l'activitat delictiva dels exalts càrrecs de la Generalitat i homes de confiança de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, als quals va baixar la seva petició de pena de 6 a 2 anys de presó en virtut a l'acord de conformitat al qual van arribar després de confessar el cobrament de comissions il·legals.

Ha quedat clar, segons la Fiscalia, «el paper d'aconseguidor» de Luigi dins la trama, l'«íntima amistat» amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC) que el va portar a exercir un poder «públic i notori» a l'ajuntament fins a tal punt que «qualsevol empresari que volgués tenir una oportunitat en adjudicacions havia d'acudir-hi». L'esmentada amistat «és la que li va permetre introduir-se a l'ajuntament i manegar-lo com si fos el mateix alcalde», dirigir «tots els assumptes municipals» i exercir una «superioritat jeràrquica» davant Muñoz en ser ell qui donava explicacions de com valorar els plecs, de quin havia de ser el contingut dels plens o a qui adjudicar obres públiques.

Tot i això, reconeix la Fiscalia que existeix una «responsabilitat conjunta de tots els acusats» en els fets a l'existir un «concert previ» i «una aportació causal essencial entre tots» que els ha portat a «aconseguir els seus il·lícits propòsits».

Gran part del «patrimoni probatori» se sustenta, segons la fiscal, en les nombroses converses que es van sentir a l'inici del judici, en les quals empresaris recorrien a Luigi per «demanar-li que els beneficiés en adjudicacions» i on ell i el llavors alcalde parlaven «sense embuts» d'«empresaris protegits».

Això demostra que «hi ha hagut un pla preconcebut i orquestrat durant temps» per tots els acusats, que, alguns d'ells, van dur a terme una «cooperació essencial».

La Fiscalia ha centrat bona part del seu informe en l'operació Pallaresa, desenvolupada a l'ajuntament de Santa Coloma, la finalitat de la qual era «aconseguir fer-se amb terrenys» per després realitzar «un canvi d'adjudicataris» i una modificació d'usos de sòl favorable als acusats «amb clar perjudici per a l'interès públic».

En l'esmentada operació, Luigi i altres acusats van planar l'execució d'«expedients de canvis d'usos prevaricadors ja que l'única finalitat amb la qual es van incoar va ser per delinquir».

«La seva intenció era invertir i rendibilitzar la seva inversió, i vaja si la van rendibilitzar, ell i la resta dels acusats, però a costa de l'erari públic», va emfatitzar la fiscal. La representant del ministeri públic va demanar, a més, al tribunal que dedueixi testimoni el secretari de l'Ajuntament de Santa Coloma i un tècnic municipal que van declarar com a testimonis, ja que, segons el seu parer, haurien d'haver estat com a acusats en la vista.

I també va fer esment a una interventora del consistori que es va oposar a donar el vistiplau al canvi d'usos orquestrat per la trama i a qui l'exalcalde va anomenar «imbècil fastigosa». Segons el parer de la fiscal, «és l'únic càrrec de l'Ajuntament que va exercir la seva funció, que és vetllar per l'interès públic».

També va exposar ahir el seu informe l'acusació exercida per l'Ajuntament de Santa Coloma, que ha destacat també la responsabilitat de Luigi i la resta d'acusats en la trama i que va assegurar, en relació amb el líder de la xarxa: «A aquest senyor no el replicava ningú».

Entre els acusats per aquest cas de corrupció urbanitística hi ha també l'empresari igualadí Josep Singla, de Proinosa, per a qui la fiscalia demana 4 anys i 5 mesos de presó i una multa de 2,7 milions d'euros.