El dia de la independència estava marcat a tots els calendaris, però Catalunya se´n va anar a dormir ahir amb més dubtes que evidències. Passades les set de la tarda, el President Carles Puigdemont pujava a la tribuna d´oradors del Parlament amb el discurs més difícil a les mans, amb el que potser proclamaria la independència després de cinc anys de procés i amb l´1-O encara calent. Però Puigdemont va optar per l´ajornament, en una decisió que va costar entendre en tota la seva forma retòrica, tot i que el fons és clar: la independència s´ajorna.

Carles Puigdemont va dir assumir el «mandat del poble» perquè «Catalunya es converteixi en un estat independent en forma de república», però seguidament va proposar «suspendre els efectes de la declaració d'independència» per obrir la porta al diàleg. En una compareixença amb una hora de retard davant el ple del Parlament i en un discurs de prop de mitja hora, Puigdemont va optar per «desescalar la tensió» amb l'Estat, un «gest de generositat i responsabilitat», va dir, amb el qual espera «obrir un temps de diàleg» durant les pròximes setmanes.

«Assumeixo presentar els resultats del referèndum davant tots vostès i davant els nostres conciutadans, el mandat del poble perquè Catalunya es converteixi en un Estat independent en forma de república», va continuar Puigdemont, que va afegir: «Amb la mateixa solemnitat el Govern i jo proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència perquè en les pròximes setmanes s'emprengui el diàleg». Segons Puigdemont, arriba el moment que la UE s'ha d'»implicar a fons» i va assegurar hi ha «un prec pel diàleg que recorre Europa».

En un Parlament en què es van veure pocs somriures abans de l´inici del ple, Puigdemont havia començat el seu discurs abordant «les conseqüències del referèndum», i va avisar sobre la seva intervenció: «no esperin amenaces, ni xantatges ni insults». El President va dir adreçar el seu missatge als que van votar l´1-O, els que s´havien manifestat dissabte passat amb samarretes blanques i els defensors de l´Espa-nya unida que van omplir diumenge la Via Laietana. I als que no formen part de cap d´aquests col·lectius. «Hem de continuar fent plegats un poble passi el que passi», va dir el president a tots els catalans.

Puigdemont, conscient que ahir hi havia al Parlament més d´un miler de periodistes acreditats d´un centenar de països, va qualificar l´1-O d´«èxit logístic i polític» i va culpar l´estat d´haver «introduït malestar en la societat catalana» amb la seva actuació en la jornada del referèndum suspès pel TC. «Hi ha gent angoixada i espantada», va assumir. Va treure ferro a la fugida d´empreses («és una decisió més de relat en els mercats»), i va apuntar de nou al govern: el que té «efecte» en l´economia catalana «són els 16.000 milions obligats a canviar de seu cada any», en referència al debatut dèficit fiscal.

El President va recordar el compromís de Catalunya amb l´estat des del 1978 i va relatar cronològicament la llista de desacords, que va arrancar amb l´aprovació fallida de l´Estatut, un procés que va qualificar d´«humiliació». Els últims set anys, va dir, «han estat els pitjors dels últims 40». La «conclusió racional de milions és que el futur és un estat per garantir la supervivència», va concloure Puigdemont. Després vindrien les rèpliques de l´oposició i el punt de vista del govern espanyol.

Entre les primeres, la més esperada era la de la CUP. La sallentina Anna Gabriel va dir haver hagut de modificar la intervenció prevista del seu grup atès el contingut del discurs presidencial. Els antisistema no el van donar del tot per bo. «Avui hem perdut una oportunitat»; «davant la gent no podem suspendre els efectes de res», va dir Gabriel. Una estona més tard, el portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, anunciava que proposaran al seu consell polític la possibilitat de suspendre l'activitat dels seus diputats mentre la declaració d'independència estigui suspesa, i assegurava que la seva confiança en el Govern «ha quedat tocada», i va demanar que la suspensió tingui un «límit» que sigui d'un mes.

Amb tot, i després de diverses reunions amb tensions internes a les files independentistes, els diputats de JxS i la CUP, inclosos Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, signaven anit un document sobre la independència que va més enllà del discurs del president. En la declaració de quatre folis, de caràcter simbòlic i sense efectes jurídics perquè no serà registrada al Parlament i que van acabar signant també els diputats del PDeCAT, es proclama: «Constituïm la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social». «Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada», afegeix.

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va advertir que la independència «a terminis» o «en diferit» segueix sent «una declaració d'independència» i un «cop a la democràcia». El líder del PSC, Miquel Iceta, va considerar que el President català «no pot suspendre una declaració que no ha fet» i li ha demanat convocar eleccions, mentre Lluís Rabell de CSQEP reclamava «valentia i coratge» per emprendre un diàleg i el president del PPC, Xavier García Albiol, exigia a Puigdemont una proposta de diàleg «assumible» i dins del marc legal.