La destrucció d'habitatges, bestiar, reserves d'aliments, conreus i fins i tot arbres a les zones que habitaven els rohingyes de Birmània mostra la intenció de fer impossible la seva tornada, segons l'ONU, que també va parlar d'indicis que hi ha mines antipersona a la frontera amb Bangladesh.
«Tot això també indica un esforç per esborrar qualsevol senyal o punt de referència geogràfic de l'entorn rohingya perquè un retorn a les seves terres no condueixi més que a un terreny irrecognoscible i de desolació», va constatar un equip de l'ONU que va entrevistar desenes de refugiats rohingyes i que va presentar ahir les seves conclusions.
La informació apuntala les denúncies que des del 25 d'agost s'està produint una neteja ètnica al nord de l'estat d'Arakan (Birmània), on viuen 1,2 milions de persones de la minoria musulmana rohingya. Des de llavors, 590.000 persones han fugit a la localitat fronterera de Cox 's Bazar, a Bangla Desh. La missió de l'ONU no només va recollir testimonis de les atrocitats contra els rohingyes a Birmània, sinó informacions creïbles sobre la sembra de mines antipersona a la frontera «probablement per impedir el retorn dels refugiats», va dir el cap de l'equip de l'ONU, Thomas Hunecke. L'expert en drets humans va afirmar que s'han documentat 11 incidents i que, en visites a instal·lacions sanitàries, els metges «es van referir diverses vegades a l'arribada de pacients víctimes de mines». L'informe també desmenteix el discurs de les autoritats en relació amb el fet que va ser un atac d'un grup rebel rohingya contra un lloc policial el que va desencadenar la resposta militar birmana i que els danys als civils van ser «efectes col·laterals» de l'acció militar.
