La decisió dels Estats Units de retirar de la UNESCO, en considerar que necessita reformar-se i que està dominada per una suposada tendència antiisraeliana, suposa un cop dur per al multilateralisme i per a una organització en serioses dificultats econòmiques.

Escasses hores després, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va decidir que el seu país seguís el mateix camí i va qualificar la decisió de Washington de «valenta i moral, perquè la UNESCO s'ha convertit en el teatre de l'absurd i perquè, en lloc de preservar la història, la distorsiona», segons un comunicat, que assenyalava que el ministeri d'Exteriors començarà els preparatius per a aquesta sortida.

La directora general de l'organisme, Irina Bokova, va lamentar «profundament» la decisió de Washington, que li va ser notificada pel secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson. «En el moment en què la lluita contra l'extremisme violent demana una inversió renovada en educació i en diàleg intercultural per prevenir l'odi, és profundament lamentable que els Estats Units es retiri de l'agència de Nacions Unides que s'ocupa d'aquests assumptes», va dir.

Des del departament d'Estat dels EUA, el seu portaveu, Heather Nauert, va assenyalar que «aquesta decisió no es va prendre a la lleugera i reflecteix les preocupacions dels Estats Units amb els creixents endarreriments en els pagaments a la UNESCO, la necessitat d'una reforma fonamental en l'organització i la contínua tendència anti-Israel».

Malgrat retirar-se com a membre, el govern nord-americà va expressar el seu desig d'establir una missió permanent com a país «observador» davant d'aquest organisme de les Nacions Unides. Washington també va indicar el seu desig de continuar col·laborant en qüestions com la protecció del patrimoni mundial, la llibertat de premsa, la col·laboració científica i l'educació. La retirada entrarà en vigor el 31 de desembre del 2018, en compliment dels estatuts de l'organisme.

La decisió del president Donald Trump no suposa una gran ruptura respecte a la línia tradicional dels Estats Units, plena de desencontres amb l'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Aquest país ja va abandonar la institució el 1984, sota la presidència de Ronald Reagan, per disconformitat amb la seva «politització» -en el context de la guerra freda-, la seva presumpta mala gestió i un programa de «suport als mitjans de comunicació del Sud enfront del domini occidental». No va ser fins a l'octubre del 2003, amb George W. Bush com a president, quan Estats Units va tornar al si de la UNESCO, on va passar a finançar el 22% del pressupost. Vuit anys més tard, com a conseqüència de l'entrada de Palestina com a Estat en l'organització, Washington va congelar la seva contribució econòmica, el que va posar en dificultats financeres l'organització que ara abandona.

La seva retirada es produeix en un moment transcendental per a l'organisme, el Consell Executiu ha de triar la persona que reemplaçarà com a nou director general la búlgara Irina Bokova, després de vuit anys al capdavant. Fins ara s'han celebrat tres rondes de votacions.