Carles Puigdemont i cinc exconsellers es van traslladar ahir a Bèlgica, amb l'opció de demanar asil polític sobre la mesa. El viatge transcendia el mateix dia que la Fiscalia anunciava una querella contra ell i 13 exconsellers per rebel·lió, sedició i malversació (vegeu pàgina següent). Puigdemont oferirà avui al migdia una compareixença.

En un enèsim gir imprevist en el guió del procés sobiranista, la primera jornada laborable després de la declaració d'independència de divendres passat al Parlament va estar marcada pel misteriós desplaçament a Brussel·les de Puigdemont i els fins ara consellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serret. Un trasllat -fins a Marsella en cotxe, i d'allà en avió fins a la capital belga- del qual, segons diverses fonts sobiranistes, no tenien constància prèvia alts dirigents del PDeCAT i d'ERC, fins i tot representants de JxS sobre els qui pesen querelles per tot aquest procés desconeixien aquests plans i van encaixar l'anunci amb «perplexitat».

Ja a Brussel·les, l'advocat belga Paul Bekaert va confirmar haver estat nomenat «conseller» per a Carles Puigdemont. Bekaert també va ser l'advocat de la presumpta etarra Natividad Jáuregui, que Bèlgica va rebutjar lliurar a Espanya després de tres ordres d'arrest dictades per l'Audiència Nacional el 2004, el 2005 i el 2015. Bekaert va assegurar que l'asil de Puigdemont a Bèlgica «encara no s'ha discutit». L'advocat va assegurar a la cadena pública de televisió flamenca VRT, que «Puigdemont no és a Bèlgica per demanar asil polític. Encara no hi ha res decidit en aquesta àrea». Després de dir que havia estat consultat per Puigdemont, qui li va demanar que defensi els seus interessos «en el futur», Bekaert va assenyalar que va ser «un primer contacte, però no puc dir res més sobre això». «Tinc més de 30 anys d'experiència en extradició i asil polític de bascos espanyols, i probablement per això m'ha cridat Puigdemont. Estic familiaritzat amb l'extradició i l'ordre d'arrest europea», va afegir. El cantautor i fins ara diputat de JxS Lluís Llach va donar per fet l'«exili» de Puigdemont com a «denúncia» contra Espanya davant la comunitat internacional, després que diumenge el secretari d'Estat belga de Migració i Asil, Theo Francken, del partit independentista flamenc N-VA, suggerís que pot sol·licitar asil.

Amb tot, la situació de Puigdemont no encaixaria en cap dels supòsits pels quals un país podria concedir-li asil, llevat que Bèlgica s'acollís excepcionalment al protocol 24 del Tractat de la UE, cosa que provocaria un controvèrsia important amb Espanya. El cas de l'expresident no s'ajusta a la figura de l'asil territorial, atès que Espa-nya és un «Estat segur» en el sentit de l'article 33 de la Convenció de Ginebra del 1951. A més, els fets comesos per Puigdemont constitueixen per a la Fiscalia delictes greus comuns (sedició o rebel·lió) comesos abans de la sol·licitud d'asil, que queden fora de la protecció de Ginebra.

Motius per a l'asil polític

L'asil diplomàtic consisteix a la protecció a una persona objecte de persecució política o ideològica que es refugia en la missió diplomàtica d'un altre Estat. Per a això, Puigdemont hauria de trobar-se en els locals d'una missió diplomàtica a Madrid (o consular no honorari a Barcelona) i aquesta figura no regeix entre països pertanyents a la Unió Europa.

Respecte a aquesta mena d'asil, la confiança legítima entre els estats membres en què es fonamenta el procés d'integració europea, fa incompatible amb la pertinença a la UE la concessió d'asil a un nacional espanyol per part d'un altre estat membre. Amb tot, Bèlgica podria acollir-se a la possibilitat excepcional que li brinda el Protocol 24 del Tractat de la Unió Europea, cosa que provocaria una controvèrsia important entre els dos estats, ja que seria posar en dubte la consideració d'Espanya com a «Estat segur» i menysprear l'essencial principi de confiança mútua entre els estats membres de la UE.

El Govern de José María Aznar va aconseguir el 1997 que la UE incorporés un protocol al Tractat d'Amsterdam -conegut com a Protocol 24- sobre la limitació de la concessió d'asil polític a ciutadans de la UE. El protocol considera «inadmissible», excepte en casos de ruptura de l'ordre democràtic, i en qualsevol cas «infundada», la tramitació de qualsevol sol·licitud d'asil polític presentada per ciutadans de la UE en un altre estat membre.

El comissari general belga per als refugiats i els apàtrides, Dirk Van den Bulcke, va dir ahir que perquè Bèlgica concedeixi asil a un altre ciutadà europeu hi ha d'haver «senyals seriosos de persecució» o que corre riscos al país d'origen.

Des que el Parlament va declarar la independència divendres passat, conscient de la seva debilitat davant la intervenció de l'autonomia en aplicació de l'article 155 de la Constitució, el Govern no va fer un sol pas per fer efectiva la república catalana, no va signar un sol decret per desplegar la Llei de transitorietat jurídica i va desactivar qualsevol mobilització del sobiranisme al carrer per plantar cara a l'Estat.