El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decretar ahir presó eludible sota fiança per a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que haurà d'abonar 150.000 euros per sortir del centre penitenciari d'Alcalà Meco, on va fer nit, ahir -el mateix centre on van ingressar fa una setmana les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Llanera va fer extensible la decisió a altres quatre membres de la mesa -Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet-, que hauran de fer efectius 25.000 euros cadascun per evitar la presó. Tenen una setmana de temps per fer-ho i, un cop abonada la fiança, se'ls aplicaran mesures cautelars.

Per a Joan Josep Nuet, que va ser secretari tercer en la legislatura de la declaració de la nova república, va dictaminar llibertat sense cap mesura cautelar.

En les declaracions pronunciades davant del TS per defensar-se de l'acusació dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, els sis membres de l'antiga mesa del Parlament, convenien, a preguntes de la Fiscalia, que la declaració d'independència del 27-O va tenir, només, caràcter simbòlic, que va quedar en una mera declaració política.

A banda d'això, i en presència del jutge Llarena, acataven l'article 155 de la Constitució, en vigor a Catalunya des de final del mes passat, informava l'agència Efe, que citava dues fonts presents en la vista. Fins i tot, un cop conegudes les peticions del fiscal diversos membres de la mesa, van expressar la seva renúncia a «la unilateralitat», amb l'esperança que aquesta actitud fos tinguda en compte pel jutge Pablo Llarena, informava l'ACN.

Ho feien moguts per un canvi d'estratègia en les respectives defenses, que no va estovar la Fiscalia, que sol·licitava presó incondicional per als quatre acusats que van votar afirmativament a la secessió sota l'argument que podien tornar a delinquir. Joan Josep Nuet, de la seva banda, va acreditar davant del jutge Llarena que va votar en contra de la tramitació parlamentària de la declaració tot i que en la querella de la Fiscalia afirmava el contrari.

Fonts presents en la compareixença de Carme Forcadell, que com la resta va acceptar respondre a totes les preguntes de la Fiscalia, van informar que va defensar que el Tribunal Constitucional «no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho fa a posteriori». Segons aquestes fonts, Forcadell va afegir que «sempre he permès el debat sense perjudicar el resultat ni controlar el contingut, amb la finalitat de preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure».

També va afirmar que «evitar un debat parlamentari hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'Estat democràtic». Forcadell, asseguren, va defensar que «ha complert amb les seves funcions com a presidenta defensant la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats». Va explicar també que com a presidenta no pot fer un control «de fons» de les iniciatives parlamentàries i que no pot impedir votacions. Finalment, va indicar, segons les fonts, que «ha defensat el pacifisme en totes les mobilitzacions i projectes polítics» perquè aquesta via «és l'única possible per fer realitat els projectes polítics».

En la seva declaració, la diputada Barrufet, del PDeCAT, va exposar que el referèndum de l'1-O no va tenir validesa legal i que no va oferir garanties; alhora va rebutjar la via de la secessió unilateral proposada per la majoria parlamentària que va donar suport al text. Segons la seva opinió, apuntava Efe, el procés català només pot abordar-se des del pacte polític, una via que fins ara el partit del qual forma part no ha tingut en consideració.

«Un germen violent»

El jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena considera que les mobilitzacions independentistes contenien un «violent germen» que amenaçava d'«expandir-se» i que els promotors de la independència pretenien exhibir «com a espoleta d'explosió social». En el seu escrit, Llarena sosté que «no està mancada de fonament» la tesi de la Fiscalia que per aconseguir la independència els seus promotors «podrien haver-se servit d'aquests puntuals focus violents i d'una mobilització decidida i pacífica molt més gran». D'aquesta manera, segons el jutge, els impulsors del procés independentista pretenien «exhibir els moviments populars com l'espoleta d'una explosió social que ells podien modular i, per tant, com la violència coactiva per a la consecució dels seus fins».No recorreran les fiances

Els membres de la mesa del Parlament del PDeCat investigats al Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació van anunciar ahir que no recorreran la decisió del jutge Pablo Llarena de decretar per a ells presó eludible sota fiança de 25.000 euros. Així ho va manifestar el seu advocat, Xavier Melero, a la sortida dels exconsellers Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet de l'alt tribunal.

Melero va qualificar la resolució del magistrat de «moderada» i va explicar que serà a mesura que avanci la instrucció i quan aquesta estigui «més madura» quan decidiran si recorren o no aquestes mesures cautelars decretades per Llarena. No va voler fer declaracions, però, la defensa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per a qui el jutge ha dictat presó eludible sota fiança de 150.000 euros.

Per la seva banda, l'advocat de Nuet va mostrar la seva satisfacció per la llibertat sense mesures cautelars del seu defensat davant d'una querella «sense cap tipus de fonament».