La CUP va afirmar ahir que es presenta a les eleccions del 21 de desembre amb l’objectiu de «materialitzar» la República, i va afegir que perquè aquesta sigui «irreversible» només pot ser «social». Així ho van dir la portaveu del secretariat nacional, Núria Gibert, i la fins ara diputada Anna Gabriel en l’acte de cloenda de l’assemblea nacional de la formació, que va apostar per presentar-se als comicis liderant una candidatura. La dirigent sallentina va assegurar que la veu dels cupaires serà «clau», no només durant la campanya sinó també posteriorment, davant dels que «es diuen sobiranistes però que no han tingut cap problema a dir ‘ni DUI ni 155'», i també davant de l’independentisme «que no tenia clar ni prou treballat com s’assaltava el poder».

Més d’un miler de cupaires van celebrar a Granollers l’assemblea nacional extraordinària per decidir el seu paper davant dels comicis del 21-D. La militància va decidir pel 91% dels vots concórrer als comicis i, amb un suport del 64,05%, que sigui liderant una candidatura «el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres». Un cop conegut el resultat, Gibert i Gabriel es van dirigir a la militància al pavelló d’esports de la ciutat vallesana per agrair el debat i la seva feina, i per posar les bases del missatge de cara a aquests comicis. En primer lloc, van afirmar que consideren les eleccions «il·legítimes» i «imposades», però davant les quals «té sentit que la veu de l’esquerra independentista i de la unitat popular hi sigui», en paraules de Gabriel.

«Li devem a la gent que va defensar els col·legis l’1-O i a la gent de les vagues del 3 d’octubre i del 8 de novembre», va dir. Gabriel va explicar que la seva posició davant dels comicis és «no renunciar al compromís de materialitzar la República», i va afegir que serà «molt difícil» si no es fa abordant un país «trencat per la pobresa».

En la mateixa línia, Gibert va dir que la manera que la sobirania plena sigui «irreversible» és fent una «república social», i va apuntar que la República ha de ser «garantia per conquerir drets» i no per «retornar a la casella de sortida». «Venim a conquerir més drets col·lectius, socials i polítics, i no a restaurar el que ens han pres de males maneres», va declarar. La portaveu va explicar que la CUP ho vol fer apostant «per liderar una candidatura àmplia» perquè se senten «fortes» per fer-ho. Gibert va afegir que tenen «valuosíssimes aliades» i que volen fer camí «amb tots els que reconeguin el resultat de l’1-O i que no vulguin posposar ni un minut més l’agenda social que urgeix».Anàlisi dels escenaris post 21-D

Gabriel va afirmar que és necessari començar a plantejar des d’ara mateix els escenaris amb què es poden trobar després de les eleccions per tal de fer possible l’objectiu de «donar cos» a la República, iniciar el procés constituent i aconseguir que els presos surtin de les presons. Per això va dir que cal una lectura «crítica i realista» de com s’ha arribat fins a la situació actual, però també «entusiasta» sobre els encerts durant aquest camí.

La fins ara diputada va dir que, «per responsabilitat», no poden excloure cap escenari, i entre aquests va posar com a exemples la «temptació de tornar a un cicle autonomista», la possibilitat que l'independentisme o una part d’aquest generi noves aliances i «prescindeixi» de la CUP, o que es «conjuri» una àmplia majoria per fer efectiva la República.

Gabriel va afirmar que és «imprescindible» incorporar el feminisme i l’inici del procés constituent, que no és possible «sense la ruptura amb l’Estat espanyol». La sallentina va afegir que cal lluitar també contra l’aplicació de l’article 155, i va dir que això no es pot fer des d’institucions «dèbils», sinó amb «determinació».

«No volem preses polítiques, però sabem que només es treuen de la presó si hi ha un país fort i determinat a fer-ho possible», va dir. Segons Gabriel, la veu de la CUP hauria de «continuar sent clau» davant dels que han «equiparat la intervenció d’un estat autoritari feixista amb la voluntat de respectar els resultats del referèndum», però també davant de l’independentisme que no tenia «prou clar» com assaltar el poder.