Barcelona va tornar a acollir aquest dissabte 11 de novembre una mobilització de protesta massiva. Milers de persones, 750.000 segons la Guàrdia Urbana, van omplir el carrer Marina en una manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per demanar la llibertat dels consellers i líders de les dues entitats sobiranistes.

Relacionades

La cita, amb el lema, «Llibertat presos polítics, som república», estava prevista per a les 5 de la tarda, però ja des de força estona abans, una munió de gent va anar omplint el carrer de Marina -fins a 3,3 quilòmetres van quedar curulls, segons els organitzadors- i el seu entorn amb pancartes, estelades i crits de «Llibertat». Hi havia gent de tot Catalunya, molts arribats en autobús (fins a 900 organitzats per les entitats sobiranistes).

La capçalera principal de la manifestació, es va situar a la cruïlla de Marina amb el passeig de Pujades, on es va desplegar la pancarta la proclama de la marxa, «Llibertat presos polítics». Darrera seu es van situar els familiars dels empresonats i també dels exconsellers que són a Bèlgica, així com els dirigents de les entitats Agustí Alcoberro i Marcel Mauri; la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras; el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch; i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

Uns metres més enrere, es va col·locar una segona capçalera amb representants polítics de formacions com ERC, el PDeCAT, la CUP, Catalunya en Comú o el PNB. També l'exsecretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. No hi va ser la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per decisió pròpia i dins la seva estratègia de defensa en la causa que té oberta al Tribunal Superior.

Milers de persones protesten a Barcelona per l'empresonament dels exconsellers i els Jordis

Milers de persones protesten a Barcelona per l'empresonament dels exconsellers i els Jordis

La capçalera principal va començar a avançar a 1/4 de 6 en direcció l'avinguda Icària, on esperava l'espai per als parlaments. Acompanyant-los, una gentada cridant «Puigdemont, el nostre president» i «Llibertat presos polítics», i mostrant cartells contra l'article 155 i lemes com «Ja n'hi ha prou d'humiliacions, ja n'hi ha prou de mentides», «Exigim respecte i dignitat», «Units més que mai defensarem el nostre govern legítim» i «SOS Democracy». La cançó «L'estaca», de Lluís Llach, també es va entonar de forma repetida.

Llaços grogs i mòbils encesos

La d'aquest 11 de novembre va ser estat una concentració de protesta com les que han tingut lloc les darreres setmanes, però més multitudinària. Respecte a les Diades, es va intentar deixar al marge l'element festiu, limitant les actuacions dels castellers i dels geganters, i es va reduir la infrastructura d'organització.

Van destacar durant la marxa, però, dos elements. Per una banda, el llaç groc que molts dels manifestants lluïen en senyal de solidaritat vers els polítics presos. L'altre, el paisatge de milions de llumetes enceses gràcies als mòbils.

La marxa va començar a avançar quan era clar, però pocs minuts després de 2/4 de 6, coincidint amb la posta de sol, alguns dels participants van encendre la llanterna del telèfon mòbil. Ràpidament s'hi va afegir molta més gent, quedant il·luminat tot el carrer Marina i creant un efecte visual bell vist tant des de terra com des de l'aire. L'escena es va anar repetint fins al final de la manifestació.

Entre els manifestant també es va poder veure un grup de juristes amb togues i en un altre punt es va recrear una presó amb tanques metàl·liques amb gent a l'interior amb caretes dels empresonats, amb samarretes amb paraules en anglès com diàleg', 'pau', 'república', 'legitimitat' i 'drets'.

Les cartes dels empresonats

Unes paraules de Pau Casals i el Cant dels Ocells van encetar una emotiva cerimònia a l'avinguda Icària quan la marxa hi va arribar a les 6. L'acte va incloure la lectura de cartes escrites per tots els empresonats per part dels seus familiars i en la majoria d'elles els polítics presos van agrair el suport i l'escalf rebut.

El més contundent va ser Oriol Junqueras. En la seva carta va dir que els consellers cessats són «caps de turc» de l'estat per «advertir» a tots els independentistes que «si no són submisos i obedients» els «arruïnaran» les vides. La dona de Josep Rull va llegir una carta del seu marit en la qual subratllava: «S'equivoquen els qui creuen que poden empresonar la voluntat democràtica d'un poble. Som el govern legítim perquè ho van decidir els catalans», va afirmar, en plena expectació davant la possibilitat que les defenses dels exconsellers empresonats es plantegin desmarcar-se de la declaració unilateral d'independència, com Carme Forcadell, per poder sortir de la presó.

Puigdemont demana a Europa que no miri cap a una altra banda

A través de vídeo, Carles Puigdemont i els altres exconsellers que són a Bèlgica també van enviar cadascú el seu missatge. En el cas de Puigdemont, li va implorar al Govern espanyol que «així no pot continuar» i va exigir a la Unió Europea que no segueixi «mirant cap a un altre lloc».

Al seu torn, el vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Agustí Alcober-ro, i el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, organitzadors de la manifestació, van indicar que el «camí» cap a la independència és «llarg però irreversible» i van fer una crida a participar en una mobilització el 7 de desembre a la capital belga, Brussel·les.

Un clam unànime de «Llibertat presos polítics!» i Els Segadors van tancar la mobilització a les 7 i pocs minuts del vespre.