L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau han dipositat 400.000 euros més davant del Tribunal de Comptes. Aquesta mitjanit acaba el termini donat per l'òrgan fiscalitzador per acabar de consignar la fiança de 5,2 MEUR que els reclamen per l'organització de la consulta del 9-N de 2014. Fins al moment, han dipositat un total de 2,8 MEUR i han demanat una nova ampliació de termini (set dies més) per aconseguir presentar un aval bancari per completar la fiança. A més, proposen que "com a últim recurs" puguin respondre amb immobles particulars. En l'escrit del procurador també es destaca la "voluntat de fer front a les garanties requerides". A més, també han presentat davant del tribunal un document on acrediten que els 7.000 ordinadors comprats per la consulta (per valor de 3 MEUR, segons el tribunal) s'estan fent servir a escoles públiques i, per tant, "no poden imputar-se com a irregularitat comptable".
En un escrit presentat pel procurador de Mas amb data de 15 de novembre de 2017 es confirma l'ingrés al compte de dipòsits del Tribunal de Comptes de 480.000 euros. Aquesta mitjanit venç el termini donat pel tribunal, que reclama un total de 5,2 MEUR com a fiança mentre el cas del 9-N no arriba a judici. Aquesta és la quantitat que s'ha fixat en l'acta de liquidació provisional com a despeses derivades del 9-N. A partir d'ara, el cas entrarà en una fase d'enjudiciament.
El passat 16 d'octubre, Mas, Ortega, Rigau i Homs van consignar 2,2 MEUR i van demanar una pròrroga al tribunal per acabar de reunir la resta de diners. El tribunal va accedir i aquesta mitjanit acaba el termini per acabar d'entregar la resta (ja sigui en metàl·lic o mitjançant avals bancaris): 3 MEUR.
Amb l'ingrés dels 400.000 euros, ja s'ha arribat a un total de 2,8 MEUR i el representant legal de Mas reclama un termini més de set dies hàbils per poder presentar un aval bancari que permeti arribar als 5,2 MEUR. En l'escrit, es proposa que "com a últim recurs" es puguin presentar immobles de Mas, Rigau, Homs, Rigau i també de Vilajoana per respondre a la part que falta.
En l'escrit es defensa que tots ells tenen "voluntat de pagar" i recorden que són liquidacions provisionals que estan "absolutament injustificades" perquè "no hi ha hagut cap situació susceptible de malversació ni infracció comptable".7.000 ordinadors en ús a les aules
Els procuradors han acompanyat aquesta informació d'un document on s'exposa al tribunal que una de les partides més importants (la de 3.044.399 imputada a la conselleria d'Ensenyament, amb Irene Rigau al capdavant) feia referència a la compra d'ordinadors per a la consulta. En l'escrit, es justifica que aquest material (uns 7.000 ordinadors) s'estan fent servir a les aules i que, per tant, no es pot imputar com a "irregularitat comptable" i no es pot considerar una despesa derivada del 9-N.
L'origen de la causa
La investigació arrenca per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l'associació Abogados Catalanes por la Constitución, que compta amb el suport de la Fiscalia. La resolució per obrir el procediment la va signar Margarita Mariscal de Gante, exministre de Justícia amb el govern de José María Aznar.
El passat 25 de setembre passat l'òrgan fiscalitzador va comunicar a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa ocasionada a les arques públiques en l'organització de la consulta del 9-N.
Accions també per l'1-O
Aquest mateix tribunal té sobre la taula d'altres procediments contra actuacions de la Generalitat. En concret, sobre les despeses ocasionades pel referèndum de l'1-O. El secretari d'Estat d'Hisenda del govern espanyol, José Enrique Fernández Moya, ha presentat una denúncia a la Fiscalia d'aquest ens fiscalitzador perquè el Govern es faci càrrec de les despeses de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
Hisenda sol·licita que "s'adoptin mesures" contra el Govern i els responsables de l'ANC i Òmnium per determinar "l'import dels danys causats per a l'erari públic" en la celebració del referèndum, que inclouen la publicitat de la campanya a la web oficial i en diversos mitjans de comunicació, la contractació del subministrament de les urnes, l'obertura de 2.315 col·legis electorals (aigua, llum, telefonia, neteja i personal) o els usos de mitjans informàtics. El ministeri ha admès que no pot quantificar el cost del referèndum.
D'altra banda, Hisenda també ha demanat a la fiscalia d'aquest mateix tribunal que citi els 200 alcaldes que van viatjar el passat 7 de novembre a Brussel·les per "denunciar la persecució judicial i política", també demana que s'investigui els presidents de l'AMI i AMC i els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé. L'objectiu: comprovar que no s'hagin usat diners públics per sufragar despeses del viatge. La petició s'ha fet tot just aquesta setmana i encara no hi ha cap citació fixada.
