El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va fer ahir el primer pas per decidir si es queda les causes que s'instrueixen a l'Audiència Nacional contra els membres del govern de Carles Puigdemont i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural -acusats de rebel·lió i sedició- i les acumula a la que ja tramita contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa.

En una interlocutòria que va fer pública ahir, Llarena demana a la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que li remeti en cinc dies un informe sobre «els aspectes fàctics, processals i investigatius dels dos procediments». Segons la interlocutòria, vol aquest informe abans de resoldre sobre la competència del Tribunal Suprem per investigar el cas. Amb tot, ja reclama a Lamela que insti les parts personades perquè en el mateix termini «informin directament» el Suprem sobre l'acumulació de procediments.

A la seva interlocutòria -d'una sola pàgina- Llarena recorda que el Tribunal Suprem ja investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la mesa fruit d'una denúncia de la Fiscalia, i que l'Audiència Nacional té oberts procediments contra el Govern i els presidents de l'ANC i Òmnium «per la seva participació als mateixos fets». A la mateixa interlocutòria, també reclama a Lamela que insti «les parts personades als processos intruïts» a l'Audiència Nacional perquè «en el mateix període informin directament» la seva sala «sobre l'eventual acumulació dels processos».

En resposta, la jutge Lamela va instar les parts personades en la causa que exposin davant el Suprem si desitgen que s'acumulin totes elles en un únic procediment. Lamela va obrir en un primer moment una causa per sedició contra el que va ser major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos, Teresa Laplana, i els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots dos a la presó des del 16 d'octubre.

Més endavant, la jutge va admetre a tràmit la querella que va interposar la Fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació contra l'expresident català Carles Puigdemont i 13 membres més del seu Govern, entre ells l'exvicepresident Oriol Junqueras, que va ingressar a la presó incondicional el dia 2 amb 7 exconsellers més, mentre que un altre, Santi Vila, va quedar en llibertat amb fiança i la resta va fugir a Bèlgica. En admetre la querella de la Fiscalia, Lamela va decidir obrir una peça separada «per procurar exclusivament un correcte maneig i tramitació de la causa, amb l'avantatge que això suposa», tal com va exposar ahir la jutge en l'acte en el qual rebutja els recursos contra aquesta admissió a tràmit de la querella del Ministeri Públic.

Segons l'acte, existeix una clara connexió entre el primer procediment que va tramitar per sedició i el que després va obrir per rebel·lió, ja que el que «s'ha mantingut des de l'inici de les actuacions és que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista». Estratègia «perfectament organitzada i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes (ANC i Òmnium) que portaria a la celebració del referèndum il·legal» de l'1-O i «a la declaració d'independència aprovada al Parlament el dia 27 octubre passat», exposa Lamela. «Per tant estem davant una organització en la qual cadascun dels seus components participants va efectuar la seva aportació al pla secessionista que hauria de portar a la declaració unilateral d'independència, cosa que fa necessari la investigació i enjudiciament conjunt», precisa la jutge en defensa de l'acumulació en un sol procediment de les dues peces.