El ministre britànic de Comerç Internacional, Liam Fox, va afirmar ahir que el futur estatut de la frontera entre la República d'Irlanda i la regió britànica d'Irlanda del Nord no s'establirà fins que Londres i Brussel·les avancin en una nova fase de les negociacions sobre el Brexit.

«No podem arribar a una resposta final sobre la qüestió irlandesa fins que tinguem una idea sobre l'estat final» de la relació que vincularà el Regne Unit amb la Unió Europea després de la seva sortida del bloc comunitari, va dir Fox en una entrevista a la cadena de televisió Sky News.

La primera ministra britànica, Theresa May, confia que els 27 socis comunitaris restants donin llum verd a la cimera del 14 i 15 de desembre per avançar cap a una segona fase del diàleg, en la qual s'abordarà la futura relació comercial entre els dos costats del canal de la Mànega.

«Avenços suficients»

Brussel·les ha advertit que no es farà aquest pas fins que hi hagi «avenços suficients» en tres aspectes del divorci: els drets dels ciutadans, la factura de sortida que ha d'abonar Londres i l'estatus de la frontera irlandesa.

Sobre aquesta qüestió, el comissari europeu per a Agricultura i Desenvolupament Rural, l'irlandès Phil Hogan, va advertir ahir que Dublín podria vetar l'avanç de les negociacions si no s'atorguen garanties que no s'establiran nous controls fronterers després del Brexit.

Fox, per la seva part, va argumentar que «els països de la Unió Europea necessiten tenir en consideració el benestar i la prosperitat econòmica de la seva gent, en lloc de l'obsessió de la Comissió (Europea) sobre el concepte d'una unió cada vegada més propera».

«No volem que hi hagi una frontera dura (amb la República d'Irlanda), però el Regne Unit va abandonar la Unió Duanera i el mercat únic», va recalcar el ministre de Comerç Internacional britànic.

Per la seva part, l'europarlamentària irlandesa Mairead McGuinness, membre del partit de Govern a Irlanda, Fine Gael, va declarar a la cadena BBC que està «preocupada» pels comentaris de Fox.

«Espero que el Regne Unit no utilitzeu la situació a Irlanda com a moneda de canvi en aquestes negociacions, perquè és massa seriosa i massa crítica», va afirmar McGuinness.