Carles Puigdemont ha assegurat aquest dissabte en una entrevista amb el diari belga 'De Standaard' que el programa de Junts per Catalunya és per "continuar el camí" de la creació d'un "estat independent".

En una entrevista amb dues periodistes franceses en un teatre a Anvers davant de 800 persones, Puigdemont ha dit que va ser un "error" pensar que l'Estat espanyol estaria disposat a dialogar "d'un problema que no li agrada, però que existeix". "Hem entès que davant no hi tenim un estat que respectarà les regles del joc i la democràcia", ha assegurat Puigdemont, que ha avisat que l'Estat "està disposat a tot", també a una "guerra econòmica".

Preguntat sobre si el projecte independentista ha dividit la societat catalana, el candidat de Junts per Catalunya el 21-D ha dit que ha estat "l'onada d'autoritarisme" d'Espanya "el que ha provocat la divisió". "El projecte d'unitat d'Espanya divideix els catalans?", ha preguntat, recordant que l'independentisme s'havia manifestat sense incidents en els darrers 7 anys.

A l'entrevista, en què les periodistes han preguntat durant prop de 45 minuts i en directe a Puigdemont sobre qüestions com els arguments econòmics de la independència, el suport real per la creació d'un estat propi, la legalitat del procés o el rol de la Unió Europea, el president ha dit que en la declaració del 27-O "hi havia simbolisme i hi havia política". "És l'expressió de la voluntat dels nostres ciutadans", ha defensat Puigdemont, que s'ha mostrat "convençut" que una majoria dels catalans són partidaris de la República.

Amb tot, també ha dit que estaria disposat a acceptar un referèndum acordat i el seu resultat. "Si volem saber quanta gent vol la independència, perquè no ens podem posar d'acord amb un referèndum acordat? No tinc cap por al resultat i l'acceptaré, sigui quin sigui", ha dit, lamentant les "dificultats" que va trobar el seu govern per obrir un "diàleg" sobre aquesta qüestió.

Segons Puigdemont, el govern no va tirar endavant el desplegament de la República perquè "calen unes condicions" que no existien en aquell moment per la "repressió" de l'Estat. Ha dit que després de la declaració d'independència no tenien "cap esperança" d'un reconeixement internacional, però sí que haguessin volgut un paper més actiu de la UE en defensa dels "drets fonamentals".

"Sabem que és un procés llarg, que cal molt temps i negociació", ha admès, assegurant que "no hi ha un botó per esdevenir independents" però que cal respectar el dret dels catalans a decidir el seu futur. "Estic absolutament convençut que teníem la majoria ja el 2015 i que la mantindrem", ha dit, però ha preguntat a les periodistes si amb un 51% dels vots percentuals la reacció de l'Estat seria una altra. "Canviaran amb un 51%, respectaran el resultat? No és una qüestió de percentatge, sinó de si tenim dret o no a fer la pregunta", ha insistit.