El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots ells cessats pel 155, han recordat al jutge belga que ha de decidir sobre la seva extradició que organitzar un referèndum està descriminalitzat a Espanya des del 2005, segons han informat fonts de la defensa. Puigdemont i aquests dos consellers han intervingut breument al final de la vista que s'ha celebrat aquest dilluns, en què els seus advocats i la fiscalia han presentat les seves al·legacions sobre l'extradició. Des de la defensa, han destacat la "seriositat" i "professionalitat" tant del jutge com del fiscal, que han remarcat que "no té res a veure" amb el que veuen a l'Estat espanyol. Durant la vista, els advocats han informat al jutge de la decisió del Suprem de mantenir a presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La decisió del jutge sobre Puigdemont i els consellers es coneixerà el proper 14 de desembre a les 9 del matí, i en 24 hores la defensa i la fiscalia hauran de decidir si apel·len o no. Llavors, tindran 15 dies per formalitzar l'apel·lació, i la cambra 15 dies més per determinar el dia de la nova vista. Tot plegat, segons fonts de la defensa, fa probable que Puigdemont i els consellers cessats no hagin de tornar als tribunals fins el mes de gener.

Durant la vista d'aquest dilluns, la fiscalia ha confirmat que demana l'extradició en base a equiparar els delictes de rebel·lió, sedició i desobediència al de 'conspiració de funcionaris', i també per malversació. Segons fonts de la defensa, es tracta d'un "esforç" per part del ministeri fiscal belga, una estratègia "indefensable" perquè els crims dels que s'acusa al president i els consellers "no encaixen en el tipus penal belga". A més, el fiscal, segons han dit les mateixes fonts, ha admès que "no hi ha jurisprudència" amb cap altre cas similar i que no s'ha utilitzat aquest delicte en "200 anys".

En tot cas, prengui la decisió que prengui el jutge, es pot apel·lar en dues ocasions, primer a la cambra del consell i després al tribunal de cassació. A més, si ho volgués, al final del procés la defensa podria recórrer als tribunals europeus, "sens dubte", segons admeten. En aquest cas, es podria recórrer tant al Tribunal de la Unió Europea de Luxemburg com al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

L'estratègia de la defensa per aconseguir que es denegui l'extradició es basa en remarcar que els delictes que proposa la fiscalia per equiparar amb els de rebel·lió i sedició no són equiparables, i també en remarcar que es poden posar en risc els drets fonamentals dels consellers i el president Puigdemont. En aquest sentit, fonts de la defensa indiquen que ha quedat clar que l'Audiència Nacional no era el tribunal competent pel cas, i confirmen que han presentat tot d'arguments per demostrar les dificultats o vulneracions del procés judicial a Espanya.