El jutge Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees de detenció dictades contra Carles Puigdemont i els exconsellers que són amb ell a Bèlgica, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, segons ha anunciat aquest dimarts al migdia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a través d'un comunicat. El Tribunal Suprem intenta evitar així que la justícia belga emeti una sentència i decideixi sobre els encausats, limitant la seves futures decisions. Els cinc polítics que són a Brussel·les, però, no tenen intenció de tornar, de moment, segons ha afirmat l'advocat del President, Jaume-Alonso-Cuevillas. Almenys, fins a la constitució del nou Parlament sorgit del 21-D.

La principal raó que duu a Puigdemont, Comín, Puig, Serret i Ponsatí a quedar-se a Bèlgica és que Llarena manté activa l'ordre de detenció per a ells en territori espanyol, de manera que si decidissin tornar a Catalunya, podien ser arrestats i entrar a presó de forma preventiva. També, si es traslladen a un altre país, la justícia espanyola podria emetre una nova ordre de detenció i el procés tornaria a començar en aquest altre estat, segons la legislació del lloc.

Per què retira l'ordre el Suprem?

Llarena considera que s'han de retirar les ordres perquè està investigant «un delicte de naturalesa plurisubjetiva dotat d'unitat jurídica inseparable», és a dir, que totes les persones implicades, tant les que són a Espanya com les que són a Brussel·les, han de ser processades de forma conjunta i no per separat per evitar sentències contradictòries. Si el jutge belga que porta el cas pren una decisió sobre l'extradició sobre els polítics que hi ha al seu país es podria donar el cas que acceptés l'extradició però per menys delictes que els que els imputa la justícia espanyola.

A més, Llarena també creu provat que tant Puigdemont, com Serret, Comín, Ponsatí i Puig tenen intenció de tornar de forma voluntària a Catalunya per participar en la campanya i exercir de diputats o consellers si el seu partit guanya les eleccions catalanes del 21 de desembre. «Els investigats semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electius per els comicis s'han presentat recentment», diu el text. Tots ells són a Brussel·les des del 30 d'octubre, quan van marxar per sorpresa de Catalunya.

El jutge belga s'havia de pronunciar el 14 de desembre

Aquest dilluns va tenir lloc un vista en la qual es va fixar el dijous de la setmana vinent, 14 de desembre, perquè el jutge encarregat de decidir si s'accepta o no l'ordre d'extradició dels cinc polítics cap a Espanya emeti el seu veredicte. La fiscalia va demanar que s'executi l'ordre ara retirada per Llarena -retirant l'acusació de corrupció-, mentre que la defensa va justificar que s'imputen a Puigdemont, Puig, Ponsatí, Comín i Serret uns fets no tipificats com a delictes a Bèlgica. De tota manera, la decisió del jutge encara es podria apel·lar dues vegades per ambdues parts, fiscalia i defensa.

La decisió del jutge del Tribunal Suprem arriba l'endemà que retirés la presó provisional a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Carles Mundó, que eren al centre penitenciari d'Estremera; i a Meritxell Borràs i Dolors Bassa, que eren a Alcalá-Meco. Els consellers cessats per l'article 155 han passat 33 dies de reclusió per ordre de l'Audiència Nacional, una decisió que ahir Llarena va revocar un cop hagi aglutinat aquesta causa a la que ja tenia oberta al Suprem i que afecta la presidenta Carme Forcadell i els membres de la mesa del Parlament.

Queden a presó el vicepresident cessat, Oriol Juqueras, el conseller cessat, Joaquim Forn, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'ANC, Jordi Sànchez.