La sempre pendent reforma de la Constitució, que ahir va fer 39 anys, sembla haver-se quedat en punt mort a l'espera del resultat de les eleccions a Catalunya i sobretot de saber qui aconseguirà formar govern, una completa incògnita que marcarà l'esdevenir polític dels pròxims temps. Tots miraven de reüll Catalunya en la recepció solemne pel dia de la Constitució que va reunir al Congrés el Govern en ple, líders polítics, presidents autonòmics, diputats, senadors i altes institucions de l'Estat. En aquest marc, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que el procés independentista està «caput, esgotat» i que el seu esquema no té cap recorregut.

A un any de complir les quatre dècades i amb una crisi territorial mai vista a la història democràtica, el debat sobre la reforma de la Carta Magna ha anat guanyant punts en els últims mesos amb la vista posada en el desafiament independentista a Catalunya. Va marcar els temps el president del Govern, Mariano Rajoy, que es va mostrar disposat a parlar sobre aquesta reforma però només si hi ha un ampli consens «amb una idea clara del que cal fer». En cap cas, va garantir, per acontentar els qui, com els independentistes, volen liquidar la Constitució i, amb una línia vermella, la defensa de la sobirania nacional.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, està convençut que el PP no tindrà més opció que sumar-se a aquest impuls de modernització i actualització de la Carta Magna. Sánchez va apostar pel fet que el 2018, any en què la Constitució fa 40 anys, serà quan es comenci a treballar en la seva actualització.

El líder socialista es va mostrar, a més, convençut que després de les eleccions catalanes el conjunt de les forces polítiques se sumarà a la comissió d'avaluació de l'Estat autonòmic impulsada pel PSOE al Congrés i que considera avantsala de la reforma constitucional.

La pròpia presidenta del Congrés, Ana Pastor, va esbossar en el seu discurs una posada al dia de les normes de convivència, un debat que situa sempre al Parlament, la seu de la sobirania nacional. Pastor va advocar per una reflexió «en profunditat» per incorporar a la Carta Magna els «canvis i transformacions» que permetin donar continuïtat a «la nostra història d'èxit» però buscant sempre «més el que ens uneix que el que ens separa». Al mateix temps, la presidenta del Congrés va defensar la vigència de l'actual Carta Magna com a «fre» i «guardià» davant dels que intenten saltar-se la llei, en referència als líders independentistes catalans.

El partit que no veu majories ni «números» per reformar la Constitució és Podem, que renuncia a incorporar-se a la comissió sobre el model territorial que es posarà en marxa al gener al Congrés. Per contra, el seu líder, Pablo Iglesias, va demanar obrir un «gran diàleg de país» centrat en aconseguir un nou acord social, un pacte territorial i un acord davant de la corrupció, tres eixos que creu que han de sustentar el debat constitucional. Iglesias va assegurar que aquest debat «incumbeix tota la societat» i no es pot resoldre amb comissions parlamentàries.