No sóc de Manresa. Sento l'heretgia, ningú no és perfecte. Però hi treballo des de fa més de vint anys i, per tant, m'he vist empès a conèixer bé els seus ritmes. Com molta gent que hi viu o hi té la feina, suposo. Amb el temps arribes a desenvolupar l'habilitat de saber quin dia de la setmana és només acostant-t'hi en cotxe, donant un volt per alguns dels seus indrets o passejant pel centre. I ahir, si no hagués sabut que s'estaven celebrant unes eleccions en dia laborable, hauria jurat que érem dissabte.

I és així perquè diversos indicis menaven cap a aquesta direcció. Un d'ells apunta al trànsit. Quan arribo a treballar per la ronda de Manresa ja veig quin tipus de conductor s'hi mou. Els dies laborables, hi ha més camions i tothom va més per feina; els dies festius, et trobes aquells que sembla que condueixin xafant ous. Ahir n'hi havia de tots tipus, barrejats, la qual cosa significava que no era ni un dia, ni l'altre.

Següent parada: polígon dels Trullols, o sigui, Carrefour i voltants. Aparcament gairebé ple, no tant com se suposa que ho pot estar demà o demà passat, vigília de Nadal, però molt més que en qualsevol dia laborable. A dins, les caixes ràpides no ho eren gaire per l'aglomeració de persones, moltes d'elles amb nens, i a l'administració de loteria també hi havia cues.

Problemes estructurals

Un altre punt de revisió és quants cotxes hi ha a prop de l'Hospital de Sant Joan de Déu. La prova del cotó s'ha de fer a l'aparcament de terra de sota del camp de futbol de la Balconada. Ahir al migdia, ple com un ou. Això significa que el dia és feiner, per les visites a les consultes que porten molta gent al centre. Aquest és un punt de diferència clar respecte dels dissabtes, dia en què el moviment al recinte baixa radicalment.

Ara toca baixar cap al centre de la ciutat. Molta mandra, haver de descendir en direcció a l'atapeïda carretera de Vic. És evident que les obres de la Bonavista, almenys de moment, no han arreglat res. Has de travessar la via amb cura de no quedar entre dos semàfors i que algun cotxe et passi per damunt. Típic de dia feiner, prop de la una.

Oberts i tancats

Que ahir no era un dijous normal es notava en altres zones de Manresa. A l'Ateneu les Bases, per exemple. El gimnàs era tancat absolutament perquè també era seu d'un col·legi electoral. De tota manera, si no ho hagués estat, potser tampoc no hi hauria anat gaire gent. En un altre centre d'aquest tipus, el Vela Club&Fitness, un dels seus responsables, Esteve Camps, explicava que «al matí s'ha fet el programa habitual de classes, però amb molt poca assistència, i en fitness també hi ha hagut un matí poc concorregut».

A diferència de l'Ateneu, a la Fundació Universitària del Bages (FUB) l'activitat no va aturar-se. Van seguir les classes malgrat que era col·legi electoral. Només es va canviar la ubicació de les urnes, que van deixar el vestíbul per situar-se en una altra sala.

Ja al centre de la ciutat, sí que hi havia un aspecte que diferenciava el dia d'un dijous normal: la gran quantitat de nens al carrer, ja que les classes s'havien suspès. Alguns anaven amb els avis i d'altres amb els pares. Molts d'aquests segurament aprofitaven les quatre hores que les empreses els cedien per anar a votar per passar-les amb els fills. Una de les beneficiades va ser la pista de gel que hi ha a la plaça Sant Domènec, on els més petits no van parar en tot el matí.

Als comerços, afluència diversa. A l'Stradivarius del passeig de Pere III , força normalitat; davant mateix, a les casetes que hi ha instal·lades durant aquests dies, l'Eli,de Vilafranca i resident a Igualada, tenia força persones triant i remenant els collarets i arracades de la seva parada de bijuteria. Explicava que «hi ha hagut moviment durant tot el matí, més que altres dies, i molta més gent s'ha parat a mirar el producte. Una altra cosa és que comprin o no». Més amunt, a la botiga de joguines Joguiba del carrer Guimerà, l'única diferència amb altres dies era que «hi ha més nens».

Cap al migdia ja hi havia menys moviment, tot i que seguia el degoteig de gent passejant i sense pressa. No era un dissabte. Però tampoc un dijous normal. De fet, a la majoria de restaurants de la zona no hi havia paella al menú. Potser també l'han prohibida per ser massa... groga.