Tal com es podia preveure, a les eleccions d'ahir a Catalunya cap candidatura no va aconseguir la majoria absoluta, xifrada en 68 diputats. De fet, les més votades van quedar a força distància d'aquesta xifra. En conseqüència, caldrà arribar a pactes tant per formar govern com per donar suport durant la legislatura. Pactes que posin en joc dues possibilitats: votar a favor d'un candidat determinat o abstenir-se de votar-hi en contra. En aquesta pàgina examinem diferents combinacions, indicant en quins casos sumen el necessari per formar govern i en quins casos no ho aconsegueixen.

Cal recordar que la investidura del president de la Generalitat es pot fer per majoria absoluta o per majoria simple. Hi ha majoria absoluta quan el candidat rep el vot favorable de més de la meitat dels membres del Parlament. Hi ha majoria simple quan els vots favorables superen els vots en contra. La majoria simple necessita que alguns diputats s'abstinguin.

La presidència del Parlament és la que proposa un candidat a la cambra després de parlar amb els grups parlamentaris. El candidat exposa el seu programa, el debat amb els portaveus i finalment els diputats voten. En aquesta primera votació necessita majoria absoluta per ser investit. Si no l'aconsegueix se sotmet a un nou debat i es torna a votar al cap de dos dies. En aquest cas n'hi ha prou d'aconseguir la majoria simple.

En aquesta pàgina recollim, a partir dels resultats provisionals d'ahir a la nit, algunes de les combinacions amb les quals s'ha especulat més aquests dies: el tripartit independentista, el tripartit amb abstenció dels Comuns, el tripartit Valeriana o pacte sobiranista que deixa la independència per a una altra dècada, el tripartit de defensors del 155, aquest mateix ampliat amb els Comuns (amb el vot a favor o amb abstenció), el pacte de forces d'esquerres que relama Domènech (exlosa la CUP per raons òbvies d'incompatibilitat absoluta) i les dues opcions Borgen, en honor a la sèrie televisiva de ficció política danesa en què la líder d'un partit de segona fila acaba presidint el govern perquè els altres són incapaços de posar-se d'acord a causa de les incompatibilitats absolutes, i al final trien aquesta via per desencallar la situació.