23 de desembre de 2017
23.12.2017

El que expliquen els vots quan es compten

L'increment de la participació no beneficia només els unionistes, i els grans moviments són a l'interior dels hemisferis

23.12.2017 | 00:18

Per saber qui pot governar la Generalitat a partir dels resultats electorals de dijous passat cal tenir presents els escons obtinguts per les diferents candidatures i les possibles combinacions. Però per conèixer el veredicte dels ciutadans sobre les diferents ofertes polítiques és més interessant fixar-se en el nombre de vots aconseguits per cada formació. El sistema electoral català introdueix una distorsió quan els vots es transformen en escons. Sumar, restar, comparar, els vots, és un exercici molt més il·lustratiu a l'hora de saber quin és el veredicte de la ciutadania.


Guanyen els contraris

Vist des d'aquesta perspectiva, i formulat en termes plebiscitaris com els de les les eleccions del 2015, cal dir que els candidats partidaris de la declaració d'independència han sumat menys vots que els contraris a aquesta possibilitat. Els primers (Junts per Catalunya, ERC i CUP) acumulen un total de 2,06 milions de vots, contra els 2,21 milions que sumen els segons (Ciutadans, PSC, CatComú i PP). Situem Catalunya en Comú en aquest darrer grup perquè no estan a favor ni de la independència ni de referèndums unilaterals, al marge que hi participin si algú els convoca.

Una altra manera d'agrupar els vots amb relació a la qüestió nacional és la que consisteix a sumar els defensors de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola (amb el cessament del president i del Govern de Catalunya i la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat) i els qui s'hi oposen frontalment. Els primers (Ciutadans, PSC i PP) han rebut el suport d'1,9 milions de vots, contra els 2,39 milions del segon grup (Junts, ERC, CatComú i CUP).

Com hauran observat, els comuns apareixen en tots dos quadres, sumant en la part negativa, ja que s'han manifestat reiteradament en el sentit de «ni DUI ni 155». I la seva posició justament fa que la doble negació acabi sent el resultat aritmètic guanyador en totes dues comparatives.


Creixement a banda i banda

Com que hi ha hagut més participació, alguns partits han millorat notablement els resultats en termes absoluts. Però no només els contraris a la independència, com auguraven les enquestes. Els vots contraris a la independència no creixen gaire més que els vots que li són favorables, si incloem en el càlcul els votants d'Unió de fa dos anys, que van ser 103.293 i van suposar un 2,5% dels vots.

Fet el càlcul d'aquesta manera, els contraris a la independència experimenten un creixement de 133.125 vots, mentre que els partidaris creixen plegats de 96.853 vots. Una diferència de menys de quaranta mil vots. Si la traducció en escons és més visible es deu al fet que fa dos anys els contraris no van treure profit dels vots de la desapareguda Unió, que no va accedir al Parlament en no superar el mínim de vots (3%) que actua com a barrera d'accés. Aquest any, en canvi, l'aprofitament del vot ha estat molt superior.

Al final (i pendents del vot als consolats) els partidaris de la independència sumen un 47,5% dels vots, el que només suposa un retrocés de tres dècimes respecte del 47,8 aconseguit a les eleccions de fa dos anys. Persisteixen doncs, fil per randa, els dubtes sobre la legitimitat que atorga aquesta xifra per fer emprendre canvis de gran abast. Els partits defensors de l'aplicació del 155 sumen un 43,5%, que és un punt i nou dècimes més que el 41,6% que les mateixes sigles sumaven fa dos anys; aquest increment s'ajusta tant a la incorporació dels ja esmentats votants d'Unió com a la d'alguns votants del sector dels comuns.


Desplaçaments de vots

En aquestes eleccions Ciutadans s'ha convertit en el primer partit de Catalunya en vots i en escons, però no ha estat una victòria aconseguida capturant vots independentistes, sinó gràcies als desplaçaments de votants a dins mateix del bloc unionista. Així, prop de la meitat del creixement de Ciutadans és a costa dels vots que perd el PP. També en rep un bon feix del PSC, que compensa la pèrdua amb els que li guanya a Catalunya en Comú i als que obté de la desapareguda Unió gràcies a la presència de Ramon Espadaler a la seva llista.

Pel costat independentista els moviments estan força clars. L'antiga Junts pel Sí reparteix els seus vots entre Junts per Catalunya i Esquerra, però pel camí en guanyen 241.295. Resulta impossible assignar separat el creixement conjunt. Els 144.442 vots que perd la CUP van a parar, en la seva immensa majoria, als altres partits independentistes i especialment a Esquerra, que fa dos anys va «prestar» a la CUP milers de votants refractaris a Convergència.

Com que Junts i ERC han quedat quasi empatades en vots, se'n dedueix que la llista de Puigdemont és la que ha rebut una porció més gran de vots procedents de l'antiga Junts pel Sí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18