27 de desembre de 2017
27.12.2017
40 Años
40 Años
Anuari polític del 2017

L'independentisme revalida la majoria en un any d'excepció

El referèndum de l'1-O, la DUI, l'aplicació del 155, els «presos polítics» i l'«exili» de Puigdemont han marcat un any que no s'oblidarà

03.01.2018 | 07:49
Les imatges de l´1-0 quedaran marcades per sempre.

L'independentisme ha revalidat la majoria absoluta en un any d'excepció marcat pel referèndum de l'1-O, la declaració d'independència, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'empresonament de 8 consellers cessats i dels líders de l'ANC i Òmnium, així com la situació 'd'exili' de Carles Puigdemont i alguns dels consellers cessats. El 14 de juliol hi ha una remodelació de govern per afrontar la recta final cap al referèndum no acordat, després de l'intent de diàleg fallit amb el govern espanyol.

L' 1-O se celebra en el marc de la polèmica actuació dels cossos policials espanyols. Pocs dies després arriba el moment àlgid del xoc entre govern català i espanyol, el 27 d'octubre: el Parlament declara la independència al mateix temps que el Senat dona llum verda al 155, que suposa el cessament del govern en ple i la intervenció de l'autonomia, i Rajoy convoca eleccions. La declaració d'independència no s'aplica, el president Carles Puigdemont i alguns dels consellers marxen a Brussel·les, mentre que el vicepresident cessat i set consellers més ingressen a presó de manera preventiva investigats pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. A les eleccions del 21-D, l'independentisme revalida la majoria absoluta amb 70 diputats i Cs s'erigeix com a primera força al Parlament.

24 de gener: Conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les, on traslladen el 'referèndum o referèndum'.

27 de gener: El senador d'ERC Santi Vidal dimiteix per haver dit que el Govern té dades fiscals dels ciutadans obtingudes de manera il·legal. El cas Vidal obre una investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona sobre el procés.

28 de gener: La CUP dona el sí als pressupostos que s'aproven al Parlament el 22 de març.

8 d'abril: Assemblea fundacional de Catalunya en Comú, un nou espai polític que agrupa Bcomú, ICV i EUiA. Podem se'n queda al marge i al novembre dimiteix Albano Dante Fachin com a secretari general del partit.

4 de maig: El Govern fa el primer pas per a la compra d'urnes, tot i que al cap d'uns mesos el procés d'homologació d'empreses quedarà desert.

22 de maig: Conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid on ofereix "diàleg permanent" però avisa que el compromís amb el referèndum és "inviolable".

24 de maig: Puigdemont envia una carta a Rajoy per sol·licitar-li formalment l'inici de negociacions per al referèndum. El president del govern espanyol la respon el dia següent tancant la porta a un referèndum pactat.

9 de juny: Puigdemont anuncia la data i la pregunta del referèndum.

3 juliol: Puigdemont destitueix el conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget per haver posat en dubte la celebració d'un referèndum. "Probablement no podrem fer el referèndum i haurem de fer una cosa diferent", va afirmar.

14 de juliol: Crisi de Govern per afrontar la recta final cap a l'1-O. Marxen els consellers Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz i entren Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsatí.

6 de setembre: Ple maratonià al Parlament amb reiterats recursos dels partits de l'oposició. La cambra catalana aprova la llei del referèndum i el Govern signa la convocatòria de l'1-O gairebé de matinada.

7 de setembre: El Parlament aprova la llei de transitorietat jurídica, en una segona jornada tensa a la cambra catalana.

11 de setembre: L'independentisme torna a desbordar els carrers en una Diada. Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, es concentren a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.

1 d'octubre: Referèndum sense acord amb l'Estat marcat per l'actuació dels cossos policials espanyols que acaba amb un centenar de ferits. Voten més de dos milions dues-centes mil persones (el 90% a favor de la independència) i Puigdemont anuncia que traslladarà el resultat al Parlament.

3 d'octubre: Aturada de país contra la "repressió" dels cossos policials espanyols durant l'1-O.

10 d'octubre: Puigdemont anuncia al Parlament deixa en suspens la declaració d'independència per donar una oportunitat al diàleg.

11 d'octubre: Rajoy demana a Puigdemont que aclareixi si ha declarat la independència, com a pas previ a aplicar l'article 155 de la Constitució.

17 d'octubre: Els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ingressen a la presó per un delicte de sedició per les concentracions del 21 o 21 de setembre davant la seu de la conselleria d'Economia.

21 d'octubre: El consell de ministres aprova la proposta d'aplicació del 155 que portarà al Senat: cessament de tot el Govern i eleccions en el termini màxim de sis mesos.

26 d'octubre: Santi Vila dimiteix com a conseller d'Empresa i Coneixement. És partidari del diàleg amb el govern espanyol i no d'una declaració d'independència unilateral.

27 d'octubre: Parlament aprova la declaració d'independència i simultàniament el Senat dona llum verda a l'aplicació del 155 amb el suport del PSOE i Cs. Unes hores més tard, Rajoy cessa tot el Govern i convoca eleccions al Parlament pel 21 de desembre.

30 d'octubre: Es fa públic que Puigdemont i alguns dels consellers són a Brussel·les perquè consideren que la justícia espanyola no és imparcial.

2 de novembre: Oriol Junqueras, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa i Meritxell Borràs ingressen a presó. Tots menys Junqueras i Forn en surten el 4 de desembre, poques hores abans de l'inici de la campanya electoral.

8 de novembre: Concentracions per demanar l'alliberament dels "presos polítics" coincidint amb la vaga general convocada per la Intersindical CSC.

11 de novembre: Manifestació multitudinària per demanar la llibertat dels "presos polítics". 750.000 persones hi participen, segons la Guàrdia Urbana.

21 de desembre: L'independentisme revalida la majoria absoluta amb 70 escons. Cs s'erigeix com primera força del Parlament però sense capacitat d'articular una govern alternatiu. L'abstenció de la CUP és suficient per investir un president independentista.

La justícia actua contra el procés amb escorcolls, detencions, inhabilitacions i empresonaments


El procés independentista català ha arribat aquest 2017 al seu clímax i la resposta de la justícia també s'ha fet notar. L'any va començar amb els dos judicis per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 pels delictes de desobediència i prevaricació: al TSJC contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, amb milers de persones donant-los suport al carrer, i al Suprem contra Francesc Homs. Tots van ser condemnats a mesos d'inhabilitació per desobediència. Però unes declaracions de l'exjutge i aleshores senador d'ERC Santi Vidal van obrir una causa contra els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre que va acabar amb 'punxades' telefòniques, escorcolls i detencions de diversos alts càrrecs de la Generalitat i una important mobilització al carrer. L'actuació policial l'1 d'octubre va ser polèmica, per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i la suposada inacció dels Mossos d'Esquadra. Les querelles de la fiscalia contra el Govern i part de la Mesa del Parlament van acabar amb el president Puigdemont i quatre consellers a Bèlgica i la resta empresonats.

6 de febrer: Comença el judici contra Mas, Ortega i Rigau al TSJC per organitzar el procés participatiu del 9-N davant d'una gran expectació mediàtica i mostres de suport polític al carrer. Acaben condemnats a penes d'entre 18 i 24 mesos d'inhabilitació per desobediència, i absolts de prevaricació. (3172530)

9 de febrer: El Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona obre una investigació contra el senador d'ERC i exmagistrat Santi Vidal per dir que la Generalitat havia obtingut irregularment les dades tributàries dels catalans. Vidal dimiteix de senador i la instrucció acaba sent una investigació contra els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre.

27 de febrer: El Tribunal Suprem comença a jutjar Francesc Homs per desobediència i prevaricació pel 9-N i el condemna a 13 mesos d'inhabilitació per desobediència. (3180239)

28 de febrer: El TSJC amplia la causa contra la presidenta del Parlament i quatre membres sobiranistes de la Mesa del Parlament per permetre votar una resolució sobre un referèndum unilateral. (3207945)

20 de juny: El TSJC admet a tràmit una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per l'obertura d'un concurs per la compra d'urnes per l'1-O.

8 de setembre: El TSJC investiga part de la Mesa del Parlament per permetre votar la Llei del Referèndum, i ho acumula a la causa ja oberta, que s'amplia al nou vicepresident, Lluís Guinó. També investiga tot el Govern per signar el decret de convocatòria de l'1-O i ho acumula a la causa ja oberta contra Borràs. Aquesta segona causa és la que servirà per ordenar a la policia que impedeixi les votacions de l'1-O.

8 de setembre: La Guàrdia Civil entra a una impremta de Constantí per buscar paperetes i cartells sobre l'1-O. Des d'aquell dia, les entrades i registres són constants en altres impremtes, mitjans de comunicació, el CTTI i Unipost, empresa de correus. També tanquen i bloquegen nombroses webs que promouen el referèndum. (3251932)

12 de setembre: La Fiscalia Superior de Catalunya fa la primera reunió de coordinació entre Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil per acordar l'operatiu policial per l'1-O.

13 de setembre: La fiscalia investiga 712 alcaldes per mostrar-se favorables a l'1-O i voler facilitar locals municipals. Molts d'ells són citats a declarar. (3259836)

20 de setembre: La Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, escorcolla diversos domicilis, despatxos i dependències de la Generalitat, i deté 14 càrrecs pels preparatius de l'1-O. Milers de persones es manifesten davant de la Conselleria d'Economia per protestar per l'operatiu. El mateix dia atraquen tres creuers a Barcelona i Tarragona amb milers de policies i guàrdies civils preparats per actuar l'1-O. (3257776) i (3282506).

25 de setembre: El Tribunal de Comptes reclama 5,2 milions d'euros a Mas, Ortega, Rigau, Homs i set càrrecs més de la Generalitat pel 9-N. Gràcies a la caixa de solidaritat de l'ANC i a l'embargament dels seus habitatges, poden fer front a la reclamació.

27 de setembre: L'Audiència Nacional comença a investigar les protestes davant d'Economia com un possible delicte de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i contra els Mossos, i després ho amplia als fets de l'1-O.

28 de setembre: Reunió urgent de la Junta de Seguretat de Catalunya per l'1-O al Palau de Pedralbes, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però sense el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. (3261147)

1 d'octubre: Càrregues dels antiavalots en desenes de col·legis electorals per part de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, amb centenars de ferits, un dels quals perd un ull per l'impacte d'una bola de goma a Barcelona. Els cossos policials, inclosos els Mossos, requisen urnes i tanquen centenars de col·legis electorals. (3263069)

2 d'octubre: Nombrosos jutjats de Catalunya obren investigacions contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per lesions a votants i contra els Mossos i autoritats locals per desobediència.

4 d'octubre: El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona presenta una comissió de mediació per evitar la DUI i l'aplicació de l'article 155. (3266202)

9 d'octubre: El TSJC retira als Mossos la vigilància exclusiva del Palau de Justícia de Barcelona, i obliga a compartir-la amb la policia espanyola.(3266789)

16 d'octubre: La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela decreta presó incondicional pels líders de l'ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, queden en llibertat condicional. (3269192)

28 d'octubre: El govern espanyol destitueix el major Trapero com a cap dels Mossos d'Esquadra i nomena Ferran López com a substitut en aplicació de l'article 155.

31 d'octubre: El Tribunal Suprem admet a tràmit la querella de la fiscalia contra els membres i exmembres sobiranistes de la Mesa del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació i assumeix la causa oberta al TSJC, i l'Audiència Nacional admet a tràmit la querella contra tots els membres del Govern.

2 de novembre: La magistrada Carmen Lamela envia Junqueras i vuit consellers a presó per rebel·lió i dicta una ordre espanyola de detenció i una ordre internacional i una europea d'extradició contra els membres destituïts del Govern que són a Bèlgica. Santi Vila surt l'endemà després de pagar una fiança. (3276784)

24 de novembre: El Suprem assumeix la causa contra el Govern oberta a l'Audiència Nacional.

4 de desembre: El Suprem deixa sortir de presó sis dels vuit consellers destituïts, mentre Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart segueixen empresonats. (3289650)

5 de desembre: El magistrat del Suprem Pablo Llarena retira les ordres europees i internacionals de detenció contra Puigdemont, Serret, Ponsatí, Comín i Puig, mentre la justícia belga encara deliberava sobre una possible extradició només per alguns dels delictes.

22 de desembre: Llarena imputa Mas, Rovira, Gabriel, Pascal, Boya i Lloveras per la seva implicació en el disseny del full de ruta independentista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18