Entre el 2009 i el 2015, el finançament públic de les universitats catalanes va passar de representar el 73% del total dels ingressos al 60%. Les retallades es van intentar recuperar amb un augment de taxes, del 68%, que va compensar només parcialment la caiguda d'ingressos públics que en tot aquest període va ser del 32%. Així, el finançament global dels centres universitaris ha patit una davallada del 17% els anys de la crisi. Amb aquestes dades, les universitats públiques catalanes s'han situat entre les que reben menys finançament públic d'Europa. Catalunya només inverteix més que Grècia, Letònia o Irlanda i en canvi, les taxes que paguen els estudiants superen la mitjana europea i espanyola i només es veuen superades per les que abonen les famílies al Regne Unit.

Des de l'Observatori del Sistema Universitari s'alerta que la situació s'ha pogut sustentar durant uns anys però que a mitjà termini cal revertir-la per poder superar les dificultats que suposa. Vera Sacristán, autora de l'estudi, destaca que aquesta reducció global de finançament afecta aspectes com ara la renovació de les plantilles i la captació del talent que han de garantir la construcció del futur de la universitat.

Sacristan ha destacat doncs, que en matèria de finançament, el conjunt d'Espanya, ha retrocedit posicions a Europa, i dins de l'estat, Catalunya és una de les comunitats que més posicions ha perdut, tant pel que fa a finançament global, com al finançament públic. Per Sacristan, és una situació ''preocupant'' que s'ha d'aconseguir remuntar el que ha passat els darrers 10 anys. També ha destacat que alguns països del centre i nord d'Europa, han decidit ''invertir més com a solució a la crisi'' i per tant, no han fet aquestes retallades, sinó tot el contrari, centrant la universitat com una ''inversió de futur'' per reconstruir l'economia un cop superada la crisi.

Catalunya en el context de l'Estat

El 2015, Catalunya va ser la 3a comunitat autònoma que va destinar menys finançament pública per estudiant, 5.051 euros), per sota de la mitjana espanyola, fixada en 5.600 euros. En termes de riquesa, Catalunya va ser la 5a comunitat autònoma, destinant únicament el 0,43% del PIB, molt per sota de la mitjana espanyola del 0,58%.

En canvi, si es tenen en compte les taxes universitàries que paguen els alumnes, Catalunya se situa, de lluny i a més distància que el 2009, com la comunitat autònoma amb les matrícules més altes, amb 2.131 per estudiant, un 50,4% per sobre de la mitjana espanyola, que es fixa en 1.412 euros, i equivalent a 2,55 cops el mínim, que es dona a Galícia, on els estudiants paguen de mitjana, 832 euros.

Amb aquestes dades, Catalunya és la tercera comunitat, on l'estudiant fa un esforç més gran per pagar les taxes, si es comparen el preu de les matrícules i el PIB. Per sobre, només hi destaca la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. El 2009 Catalunya estava en la 9a posició.

A la cua d'Europa

L'informe de l'Observatori del Sistema Universitari també recalca que Catalunya està per sota de la mitjana del finançament públic, tant de l'OCDE com de la Unió Europea. Pel que fa a la despesa en universitats en funció del PIB, espanya se situa com al sisè país, de 28, en menys despesa. Només Eslovènia, Eslovàquia, Itàlia, Hongria i Luxemburg. En aquest context, Catalunya se situaria entre Hongria i Itàlia, amb la xifra més baixa dels 29 estats.

Pel que fa a l'estructura dels ingressos de les universitats públiques, mentre que Espanya se situa per sota de la mitjana de l'OCDE, per sobre només de 3 països de la Unió Europea (Itàlia, Portugal i Regne Unit), Catalunya encara aconseguiria una posició pitjor, per sota d'Itàlia i Portugal.