El titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha autoritzat la Guàrdia Civil perquè pugui accedir als comptes de tots els investigats en relació amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, tant si són persones físiques com jurídiques.

Així es recull en una providència dictada pel jutge i datada el passat 16 de gener. En ella, concedeix la sol·licitud realitzada pels investigadors de l'institut armat per accedir al fitxer de titularitats financeres del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac).

D'aquesta forma, la Guàrdia Civil podrà accedir als "comptes bancaris, comptes de valors i altres productes bancaris de les persones físiques i jurídiques relacionades amb activitats per a la preparació i execució del referèndum de l'1-O" amb l'objectiu de "determinar l'existència de possibles responsabilitats penals".

L'autorització del jutge s'estén a les persones jurídiques, encara que no es precisa quins o si l'autorització afecta l'ANC i Òmnium Cultural.

En aquest jutjat es troben en qualitat d'investigades una vintena de persones, entre les quals està l'home de confiança d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové; l'ex-secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i l'exjutge i exsenador Santiago Vidal.

No obstant això, els líders d'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, es troben a la presó per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional des del passat mes d'octubre.

Una ordre que, a més, va ratificar el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

Llarena va desestimar la petició de Vox

No obstant això, l'instructor de la causa en el TS contra el procés sobiranista va rebutjar el passat 18 de gener la petició de Vox, personat en el procediment com a acusació popular, perquè requerís al Sepblac tota la informació recaptada en relació a l'origen dels fons manejats per l'ANC i Òmnium Cultural per cobrir fiances judicials i altres destinacions relacionades amb el procés independentista.

Llarena va assenyalar aleshores que no procedia acordar la diligència interessada per Vox.

La petició es va realitzar com a conseqüència de la denúncia que aquest partit polític va interposar el passat mes de novembre directament davant el Sepblac.

Vox va acudir al servei depenent del Ministeri d'Economia arran del pagament de les fiances que van permetre la llibertat de l'expresidenta del Parlament -per 150.000 euros- i de quatre dels membres de la Mesa -100.000 euros cadascun- el passat mes de novembre i de sis exconsellers del Govern de Carles Puigdemont -un total de 600.000 euros- menys d'un mes després.

Segons Vox, de la disponibilitat d'aquests fons a la 'caixa de resistència' gestionada per ANC i Òmnium es desprèn que ambdues són "organitzacions delictives dins de l'estructura colpista secessionista, orquestrada des del Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont i per la Mesa del Parlament autonòmic presidit per Carme Forcadell", amb la mateixa finalitat delictiva de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència, prevaricació i altres delictes que aquesta part considera comeses.

Afegien que per aquesta raó l'abonament de les citades fiances havia de ser investigat amb diligència" per conèixer la procedència d'aquests diners, "que pogués tenir un origen delictiu, desconegut o il·legal" vulnerant la normativa contra el blanqueig de capitals, de fiscalitat, o de malversació de fons públics.